Bones festes!

AVIS D'ALERTA PSICO-SANITARIA

Aneu en compte!!! Us adjunto les imatges de l'ultim virus (puto-virus, com diria en Puyol) que ha entrat a casa. Es molt dur per part nostre demanar ajuda, pero despres de una convivencia de un parell de dies, no puc mes que sol·licitar que algu amb amplis coneixements ens ajudi a exterminar-lo i poder asentarlo per sempre mes a les parets del local que ha de contenir les millors i mes llargues gresques d'aquestes festes Nadalenques.
Aniria molt be que, si algu coneix algun metode per tal de que el collons d'interruptor conmutat aquest del dimoni, acabi instalat avanç de que jo acabi sense nervis... estaria molt ben vingut per tal de solventar el problema.
A la resta nomes us puc desitjar que mai entri a casa vostre cap altre especimen d'aquest collons de virus, parasit i inhumanitsat esser que es a punt de trencar la placida i tranquila convivencia de la gaudiem a casa fins la seva arribada.

SOCOOOOORRUUUUUUU

  

xalalala xalalalalala

http://www.youtube.com/watch?v=UECBtWLpAyI&feature=player_embedded

No és la nostra felicitació de Nadal, eh! M'ha fet gràcia.
A veure si divendres ens veiem al campus i us la podem donar.

Petons!

Tots amb la selecció!

Dimarts 22 tenim previst anar a veure la selecció. Quina? Doncs cadascú la que vulgui, però nosaltres anirmarem a Catalunya per un costat i al Messi per l'altre.

Qui ens vulgui acompanyar i vulgui que comprem les entrades conjuntament, per seure juntets, que ens ho digui.

Anirem a comprar les entrades dijous, o sia que encara teniu temps.

Ja sabeu.

Visca el Barça! Ai, perdó, visca Catalunya!

Tiet

a cal portu anem fent...

Bé, com els bloguerus - o bloguistes o blogaires - esteu molt animats entre criatures i festes alcohòliques, obres en locals de futura dubtosa reputació i jo que sé, em decideixo i us envio un link d'una empresa de puta mare (www.oladoesquerdo.org), més que res per a reivindicar que a cal portu no ens estem pas quiets... ah! i unes fotos de la mansió amish i de la mítica vista de les vaques inclinades, a veure si us faig una mica de ràbia... i de pas us vull comunicar que farem cap allà el dia 26 de desembre i ens quedem fins el 2 de gener més o menys i que ens agradaria saber quin és el pla fantàstic per cap d'any, perque almenys n'hi ha un, oi? que treballen els ginebrerus aquest dia?

un petonàs nadalenc

natàlia

Per FI!!!

Despres de mes de 5500 cops de martell, incontables cops del "collons de martell" als dits, un paquet infinit de 1500 puntes, hores de soportar la xerrameca de las dos inestimables ajudants, l'Almu i l'Ester. Podem anunciar que el local del que uns quant tenim en usufruct per merits propis de cadascu, ara ja te un terra de pelicula, en el que poder seure sense agafar ni pols ni reuma.

Vinga a vore quina escussa tenim per estrenar-lo ben aviat!

I com que una imatge val allo que val el que estiguin disposats a pagar-ne, que no ve al cas pero es aixi... aqui en teniu 3 de gratuites...

Per cert, hem decidit ampliar els llistat de usufructuaris, i hi hem inclos a l'Almu... i tambe hem decidit que posarem pladur al sostre i llums de baix consum, aixi que s'obra el periode de propostes i al.legacions.

ZONA DE DEBAT: Elitisme VS Etilisme

L'elitisme és etilista?
L'etilisme és elitista?

tupper-coctels

Això és una proposta directe pels que tenen casa a Barcelona, a veure si s'estiren pel bé de la comunitat.

La marca Tanqueray de ginebra fa sessions de demostració i cata de còctels a cases particulars de gratis!. Ells ho porten tot, un parell d'ampolles de ginebra i tots els complements (gel, canyes, etc....), tu només hi poses la casa i la gent (entre 10-12 persones). T'ensenyen a fer entre 5 i 6 còctels i et deixen practicar-los.

Per participar-hi només cal inscriure's a la web: http://www.tanqueray.es/

Amablement nosaltres oferiríem la casa i el que fes falta però es veu que fins a Reus no venen, ha de ser Barcelona.

Jo ja he fet la bona obra del dia (ja que si s'arriba a fer el tupper-coctel jo senzillament m'ho miraré), o sigui que a partir d'aquí que s'estiri algú altre!

Símptomes d'embarassada/embarassat

Donada la preocupació d’algunes persones sobre si presenten o no els mateixos símptomes que una servidora, he decidit donar quatre idees per a determinar si s’està o no embarassat (Manel, dedicat especialment a tu):

- Et creixen els pits (de manera magnífica per les que en tenim poc tal i com memorablement deia la Natàlia i suspicaçment detecta l’Ester)
- Atacs de fam (atacs de gana no, ha de ser FAM!)
- Atacs de son (símptoma bastant comú a moltes altres situacions...)
- S’ha acabat dormir d’un tirón tota la nit (si dones tombs al llit, t’aixeques a fer feina o caminar pel pis... no s’hi val, això potser són símptomes de treballar massa, la qüestió es despertar-te per anar a fer un pipí, un got d’aigua..., vaja que és per anar-te acostumant als dies que han de venir!)

Per cert, moltes gràcies a tots i totes, tal com diu el Lluís, només per haver animat el blog i haver et que alguns membres s'animéssin a estrenar-lo ja ha valgut la pena!

TORNANT ALS ORIGENS

Us en recordeu de quin va ser un dels motius per crear el nostre blog?

Doncs fent honor a aquests orígens......

http://picasaweb.google.com/patufaoniguiri/3cm#5404592821154516690

Què hem de fer????

La castanyera, la castanyera......

EXPEDICIÓ BOLETAIRE

ara sí! vam triomfar!!

Un cop superats els contratemps generals pels cubates del campus, ens vam aixecar de bon matí i ens vam dirigir cap....allà! cap el Pirineu!

Després d'un bon esmorzar per agafar forces vam anar cap el bosc per omplir els cistells amb rovellons, camagrocs i fredolics!!

El dinar va acabar d'arrodonir el dia!

Ara ens toca disfrutar-ho! a la vostra salut!

30 anys!!

Encara que tard, aquí teniu una mostra de les activitats desenvolupades al llarg del cap de setmana de celebració dels 30 anys de la Mireia.

Una rebuda expectacular: amb globus de mil colors donant la benvinguda!

L'alfombra vermella es va estendre per deixar pas a una desfilada de guapos i guapes!

A la nit va tocar fer una mica el "cumba" amb el joc dels 30!!

El paintball que ens van deixar marca: blaus pel cos i traumes per ser una vaca corrent i evitant ser disparades.

Que s'aparti la Gemma Mengual aquí arriben las nadadoras...

Expedició boletaire

Salut la companyia! Se us fa saber que el proper dissabte, 10 d'octubre, s'està preparant una expedició boletaire.
On s'anirà? Encara està per concretar, però fa pinta que s'haurà de travessar fronteres...( i rius!!!).
Només hi ha una cosa clara: S'HAURÀ DE MATINAR...
I si a algú l'hi abelleix un gin-tònic...que se'l porti de casa!

Properament s'anirà ampliant l'informació (o no...)

Felicitats Mireia!

Any Cerdà. Propostes culturals

Com molts ja sabreu aquest any es celebra el 150 aniversari del Pla Cerdà de l'Eixample de Barcelona, tot una revolució en el món de l'urbanisme que torna a prendre força actualment.
Amb això, a Barcelona es fan un munt d'activitats per commemorar aquest aniversari i n'hi han de molt interessants com visites guiades subterrànies per Barcelona...

Per si us interessa:
http://www.anycerda.org/web/

Com ens hem de veure....

Aquí deixo la prova del dissabte a la nit. Després del concert de Manel i sobretot després de l'actuació estel.lar de la Srta. LLuna, una colla de groupies, tot encoratjades i eufòriques, van anar cap al backestage per aconseguir autògrafs, fotos, telèfons,... bé, millor deixar-ho aquí.

Una imatge val més que mil paraules.

Regalem escalfador!

Senyores, senyors,

La unitat familiar, sempre mirant endavant, ens hem fet instal·lar una bonica calefacció a gas. Radiadors, caldera i tubs varis. Lo
típic.

Però això ha comportat que ens sobri un bonic escalfador d'aigua a gas marca Corbero model CGI-275EP. Uns 5 anys de vida i fins a la data d'avui funciona perfectament. Encara que nosaltres el tenim preparat per anar amb gas propà, pot funcionar amb tot tipus de gas (butà, natural...).

Si a algú l'abelleix només dues condicions:

- No saccepten reclamacions.

- S'ha de venir a buscar a Salou (és petit, fa 65 cm d'alt).

També tenim una estufa a butà per si a algú li fa peça. Amb bombona!

D'aquí quinze dies, si ningú mostra interès, farem un petit viatge a la deixalleria. Ja m'enteneu...

repetim?

19 de setembre a la Plaça de la font de Tarragona a les 23:30

Les "buit" diferències

Va! Ja començo jo:

- El cistell de la dreta té una nansa i el de l'esquerra dos.

- ...

HOMENATGE ALS BOLETAIRES

amb molt d'amor....

Que Manjula us il-lumini...

Aquí us deixo la mentora, la veu que se us posarà dins la vostra ment perquè no deixeu mai de fer samoses. Però per començar, un plat indispensable a la seva cuina... i a la nostra, l'arròs blanc. Poques més paraules calen.



Per més informació: www.manjulaskitchen.com

Una perleta musical... petita com tot un tresor!

S'havia estat cultivant per Grècia, i havia après que es tant important viatjar. Jo, jo me la escoltava i deia, si si, si si clar clar. Son pare acumulava grans riqueses, i vaig dir: caram! en aquest cas, si us plau anul·li la cervesa i posi'ns el vi car. Li va semblar genial. Va fer un glopet. Em va mirar, i va dir: Vull viure com viuen els altres, vull fer les coses que fa la gent normal, vull dormir amb qui dormen els altres, t'estic parlant de ficar-me al llit amb gent normal, com tu. I assumint, assumint aquell paper, vaig dir: Be veurem que es pot fer. Vaig passejar-la pel mercat del barri, em va semblar un escenari adequat, per a començar. Vaig dir: D'acord, ara fes veure que no tens ni un duro. I va riure i va dir: AI! quina gracia, que bo que estàs, ets molt divertit. doncs, francament maca no sembla que ningú estigui rient aquí, ja t'ho has pensat be això de: viure com ho fan els altres?, veure les coses que veu la gent normal?, dormir amb qui dormen els altres?, ficar-te al llit amb gent normal, com jo?. Ella no entenia res, i m'agafava del bracet. Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal, puja el metro pels matins, ves al cine alguna nit, però igualment mai entendràs, el que es na passant els anys, esperant la solució, que s'emporti tanta por. Però tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant en riure i veure i na tirant, i si pots, ja saps, follar de tant en tant. Prova a cantar si ho fan els altres, I canta fort si et sembla interessant. Riu a pulmó si ho fan els altres, però no t'estranyi, si et gires, que es riguin de tu. Que no et sorprengui si es que ho fan, de tu jugant a ser com es la gent normal.

PER ESTÓMACS A PROVA DE BOMBA....

Hola a tots!

Com han anat les vacances? Sempre es fan curtes, no? Bé, us escric per proposar-vos un sopar aquest proper dissabte. Serà a la Selva, a la terrasseta del nostre pis (esperem que no plogui!), cap a les 21:30 hores. El Jordi ens deleiterà amb una degustació de plats indis!!! I, al mateix temps, aprofitarem i celebrarem el meu cumple… Us apunteu? Si us plau, dieu-me aviat si vindreu, perquè hem de preveure quantes “samosas” haurem de cuinar… Petons!

Tere i Jordi

FELICITATS NATÀLIA!

una espelma ben fresqueta, que aquests dies fa massa calor ....

El que ha de ser ... ha de ser...

 Encara que sigui despres de incontables Mojitos, em sembla reordar que ahir vaig dir que penjaria aixo oi?

Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza. La cuenta total de los diez hombres es de 100 €. Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:

Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.

El 5º paga 1€.

El 6º paga 3€.

El 7º paga 7€.

El 8º paga 12€.

El 9º paga 18€.

El 10º (el más rico) paga 59€.

A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema: “Ya que ustedes son tan buenos clientes,” les dijo, “Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora costarán 80€.”

El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.

Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto.

Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno recibiese una porción justa?

Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€. Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.

El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).

El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: (ahorro 33%)

El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: (ahorro 28%).

El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: (ahorro 25%).

El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: (ahorro 22%).

El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:(ahorro 16%).

Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes: los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también.

Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.

“Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados,” dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo “Pero él recibió 10!”

“Sí, es correcto,” dijo el 5º hombre. “Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo.”

“Verdad!!” , exclamó el 7º hombre. “¿Por qué recibe él 10€ de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!”

“Un momento!”, gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. “Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!”

Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.

La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante:Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta..

Y así es, los catalanes son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas. La comunidad que paga más impuestos son los que deberian recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, atáquenlos por ser los que más producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más. De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera es algo más amigable.

Para quienes comprenden, no es necesaria una explicación.

Para los que no comprenden o no quieren comprender podemos complicarlo y escribirlo en catalán. QUE QUEDE CLARO.

El finançament és un tema complicat. Potser nosaltres, els catalans, som “tacaños”, som “ratas” però no ens poden negar que durant la nostra història ens ho hem treballat de valent. No dic que a la resta de l’Estat no, no em malinterpreteu les paraules, simplement ho han fet de forma diferent.

Què ens queda per fer ara? Ens dóna per fer el que hem de fer aquesta quantitat d’euros que ens retornarà Espanya? Per què, en alguns casos tenim menys serveis que qualsevol altre ciutadà d’una altra comunitat espanyola més pobra? Jo estic a favor que Catalunya sigui solidària, de fet, ja tenim fons de solidaritat internacionals que, si es pogués aconseguir la idependència es podrien augmentar per tal de seguir ajudant a Espanya. Potser seria una manera senzilla per millorar la imatge que tenen de nosaltres a segons quins llocs i tancar boques a tort i a dret. Una campanya de màrqueting a base de talonari. Per què no? Ajudem a països més pobres en moment que ho necessiten, per què no podriem fer el mateix amb l’Espanya postcatalana? Algú podrà pensar: “si hem de seguir donant calers als qui ja ho fem ara, per què ens n’hem d’independitzar o per què els hauríem de seguir pagant?” Bàsic, perquè nosaltres voldríem. Els diners serien nostres sempre i els podríem fer servir per allò que volguéssim. Òbviament sempre s’ha de mirar primer per un mateix i després per la resta, fins i tot en casos de salvar vides, però per què no podria ser que, un cop invertits els diners que nosaltres necessitem, la resta es donés a mode de solidaritat amb països o estats més necessitats?

Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi

Per cert... no es ni molt menys, meu tot i que podria signar-ho amb els ulls clucs... us deixo el link a l'original.
http://conixiua.com/ 

Ens heu descobert!

Ens heu pillat. Ja no cal amagar-ho més.

Ens vam casar el dia 1 d'agost a l'ajuntament de Salou amb lo mestre Torres i la senyoreta Llorens de testimonis. Estem de lluna de mel a les Maldives. Tornem el dia 17.

Una abraçada a tots.

Mireia i Manel.

El teorema de Banach-Tarski

Polònia?
Segur que molts us heu preguntat perquè la parella García- Sanllehí ha triat Polònia per a les seves vacances. Esperem poder posar una mica de llum sobre el tema.

Polònia és terra de grans científics i matemàtics com Copèrnic, Marie Curie,Karol Borsuk o Alfred Tarski. Aquest últim és coautor de la paradoxa Banach-Tarski.

La Paradoxa de Banach-Tarski és un teorema que afirma que es possible dividir una esfera de radi 1 en vuit parts disjuntes dos a dos, de manera que, aplicant moviments oportuns a cinc d’aquestes parts, obtenim nous conjunts que constitueixen una partició d’una esfera de radi 1.

Se suposa que és pot fabricar un trencaclosques tridimensional d’un total de vuit peces, les quals, combinades d’una manera determinada formarien una esfera complerta i combinades d’una altra manera formarien dues esferes complertes del mateix radi que la primera.

En definitiva, la recerca a Polònia d’aquests dos amants dels números és ben senzilla: aconseguir la fórmula de Tarski per a sortir de la crisi....

Informació d'interès pels tailandesos....

només informar que al passeig prim, 31 9è 3era no ha arribat cap postal de terres americanes, esperem que alguna arribi des de tailandia......

I si no torna?

El cavaller Gavaldà, en la seva recerca de la pau interior, ha arribat fins a terres tailandeses. El segueix la seva inefable acompanyant na Mariona.

Els xamans dels alts cims de les Rocalloses no van guarir els seus neguits. Potser la recerca de la petjada de Budha a Tailàndia... qui sap.

I si el seu autèntic jo s'amaga en alguna capella d'algun cim dels Dolomites?

No us perdeu les properes aventures del cavaller Gavaldà.

Nou repte superat

Per a qui no ho sapiga, 3 Riudomencs i un servidor, Riudomenc d'adopció, varem fer els dies 18, 19 i 20 la primera i única Riudoms - Andorra en btt i per camins.

Sortida molt dura però molt gratificant, 310 km de pistes, camins, senderons, trialeres, pistes forestals, camins asfaltats, etc.. i +-6000m. de desnivell acumulat, ho hem fet amb 2'5 dies, sortint el dissabte a les 5h. de la matinada i arribant a Andorra el dilluns a les 12h. del matí.

Entre aquestes dues fotos hi ha moltes hores de pedalar, riure, patir i passar-ho be.

Ara ja esta fet, sols cal disfrutar recordant-la i no fer-la mai més.

el mono de l'Alladin.....

al mono la comparació no l'hi ha agradat

Toc d'atenció als riudomencs

Senyors riudomencs: se us comunica que un foraster us ha passat la mà per la cara...a més de guanyar lu 2n premi de la carrossa (s'entén que qui l'ha guanyat ha estat tota la barriada) a que no sabeu qui va pujar a recollir lu premi de mans de l'exel.lentíssim alcalde????
A veure si espavilem senyors...

Algu del mono de l'alladin si que el té...

Primicia mundial!!!

Lu titu Ernestu ha canviat de feina!!!!
Properament , més documentació al respecte...
(gràfica, 'sclar...)

Suport al Tiet

Bones a tots i totes, ja som retornats a Reus i a la vida laboral (snif, snif), això si, carregats de piles com mai.

A tots us farà una enorme il·lusió tornar-nos a veure (i pobre del que digui el contrari) però sobretot a lo Tiet, que ara torna a tenir suport per a mantenir el bloc actiu que la resta sou uns dropos............

Per cert, el viatge, una meravella i més si t'emportes moments com els de la foto. Qui demani més imatges, tranquils, us podem oferir una sessió fotogràfica complerta a ca nostra, això si, acompanyada d'un soparó o dinaró peruà, amb mate de coca i pisco inclosos.

Jo també sóc una MariPili

Dissabte 28, en plena Festa Major Ganxeta, los meus amics em van abandonar.

Uns per feina. Altres per vacances. Algun per anar a pujar no sé quina muntanyota. Fins i tot va haver qui va tenir un fill com excusa.

I llavors, el miracle. Una colla de simpàtiques senyoretes em van adoptar i em van treure a ballar.

Sort que a les MariPilis els agraden els Manolos.

Jo, que voleu que us digui, també vull ser una MariPili.

Es regala "SOMIER de LAMINES"

Nois,

no es conya, ens sobra un somier de lamines "fusta", de 1,90 x 1,50m., esta en perfecte estat, te potes de fusta i a mes es pot entregar amb una barca de fusta, la barca es una fusta que voreja tot el somier i que a mes dona uns 12cm. mes d'amplada tant per a cada lateral com per als peus, en color cirerer. El somier amb potes es independent de la barca, es pot agafar en conjunt o separat.

Sols cal dir que qui ho vulgui, ha de vindre a casa a buscar-ho i emportar-se, el somier, la barca o tot.

Aniria be que ens diguessiu quelcom abans de divendres 3/7/9, si passat el dia 5 ningú ho vol passaré a tallar-ho per a portar-o a la deixalleria.

Primer contacte des de Perú

Ja era hora! Per fi sabem que esteu bé!

Salutacions

Uri, Uri...!

Ciutadans de Riudoms: ja tenim aquí a l'Oriol!

Felicitats Noèlia i Ernest! I Didac, per la part que et toca.