Traició!

Aquesta és una història que a la majoria de les persones els semblarà baladí. No es pot esperar que un concepte com l’honor, tant en desús en els nostres dies, cridi per despertar els sentiments més primaris i principals de la bona gent. I menys en aquesta canícula meridional per la que estem passant.

Però no és menys cert que jo si em sento un home d’honor. I per això haig de fer palès la terrible traïdoria per la que estic passant. Els meus camarades de l’ànima, els que han compartit amb mi mil fronts en mil taules, m’han abandonat.

I ho han fet com ho fan els covards. D’amagat, a la meva esquena i amb la concurrència i complicitat d’altres covards com ells.

Germans! M’heu deixat sol! Però seguiré mantenint en peu la que va ser la nostra bandera. Per que no us enganyeu. Si ens tornem a trobar serà per que obriu els ulls i toneu a la mare i fe verdadera.

Car si espereu que ens trobem en el Magnum Frac del Mestre Torres, podria claudicar. Si espereu que ens trobem en el sandwich del Gabi, té un passe. Però, Doctor! Un Popeye? Doctor! Aquí ni em trobareu ni em podreu trobar mai.

Senyors. Recordeu que l’amistat no acaba en un Cubanito. Però un bon sopar si.