L’any s’acaba. Ha sigut un any de molts canvis, per alguns més que d’altres, però encara n’han de venir més... Com és típic en aquestes dates, cal doncs fer un repàs, analitzar el que ha sigut i de definir nous objectius per a l’any nou.
Cal tancar una etapa i començar-ne una de nova. Amb alegria.
És hora de recloure’ns , de fer una trobada conjunta on repassar d’on venim i a on anem, en família, compartint experiències i records...
En l’etapa que comença ja no hi tindran cabuda les tardes, vespres i nits místiques entre la boira espessa que engoleix la realitat i que ens agermana en un únic espai de convivència. L’etapa que comença serà més clara però plena de records emboirats inoblidables.
Aquest divendres, l’últim divendres “normal” de l’any 2010, cal celebrar-lo com l’últim divendres on una bona copa de vi, un bon Carajillo de maria, un bon cubata serà acompanyat per aquelles cigarretes que ens han acompanyat en tants bons moments.
Molts heu sentit rumors, ara és l’hora de confirmar-los. És hora de fer el comiat.
Canguros a tuti plen, migdiades llargues...., cal anar preparant el cos que el divendres, aquest “últim divendres” hi ha d’haver festa grossa!!!
dilluns, 13 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
Collons! Jo m'hi apunto. Encara que no se si trobaré cangur pel Manel....
hostiaputa! ahir em vaig precipitar i vaig prometre a la Mariona que avui dilluns deixava de fumar de-fi-ni-ti-va-ment!
Serà el nostre heroi capaç d'aguantar tot el divendris sense fumar ?
Jo aposto a que NO !
je,je,je,...
ahir li vaig fer prometre i reprometre que no tornaria a fuma! sabent que no podria aguantar aquest divendres de festa!
Gràcies! ara tinc una bona moneda de canvi!!!
Jodeeer,
aquests selvatants jugen dur,
jo no se quantes vegades he dit a la Noelia que deixo de fumar, ara Pep, lo teu es un suicidi.
Mariona, per part teva, les hormones que portes dins em comencen a fer por, quina perspicacia.
Proposo fer la darrera "fumata blanca" col·lectiva.
A per cert, nos també vindrem al suicidi del Pep.
sniff, sniff...algú coneix alguna cangur-dida que estigui disposada a que la Martina li escuri els pits????
Moments com aquests són els que malaeixes la lactància materna...
Jordi no entenc el teu problema:
Lactància materna= necessitat de mare i Mare= Tere
I el pare (pare=Jordi) no surt per enlloc, oi?
Aquesta relació és correcta, però és una questió de solidaritat.
Sí, sí...ja veus com va això de la solidaritat en certes cases...i si no, mira el post de sobre...
Pep! compte! ja veus que aqui hi ha una colla de Amateurs, tu fixat en els Pofesionals com jo i l'Ernest,
clar que ben pensat nomes es una qüestio de temps...
Missatge per a la Mireia.
Tu vares dir que treballaves a prop del Campus, seria convenient que t'apropessis a encarregar taula.
Òstia, òstia....
Marta, m'ha caigut la llagrimeta i tot.... com em puc negar a venir aquest divendres al campus?
Evidentment que m'hi apunto! Mire, jo sí que he trobat cangur per l'Albert.... si vols et passo el telèfon!
Fins divendres!
La Mariona m'ha comentat que avui passarà per allí a reservar la taula! (3 taules per ser exactes!)
us heu adonat que aquest és un dels posts del blog que més comentaris està rebent? sou una colla de borratxos!
Sí! Ja se sap! Quan es parla de menjar tothom hi acut ràpidament! Ara, quan es tracta de fer trasllat, eh! LLuis?
Perdó,perdó, perdó!! Això ha estat un cop baix!!!
Jo també m'hi apunto!!!!
Petonada de dijous!!! Que suposo que és la mateixa que la divendres!!!
Ja he passat pel CAMPUS i tenim taula reservada per tots els que siguem!!!
No caldrà sopar amb el plat al a falda!
A partir de les 21h es pot fer acte de presència.
Au doncs, fins a la nit!!!!
Uiiii LLORENSSS... va no et diré res ara, ni aquí, ja arribarà el moment, el lloc i el que a dir...
Recordes aquella pel•lícula de terror? on el “prota” i l'espectador es passen la pel•lícula sencera esperant el que saben tots que passarà?...
okkkkkkkkkkk......
Publica un comentari a l'entrada