Enmig de la vinguda de la troika de l'FMI, la misèria mental i emocional de la que tots i cadascun dels portuguesos (i els emigrants residents també) són responsables i aquesta depressió que ens anima, diumenge a la nit es va obrir un parèntesi, amb motiu de l'aniversari de la revolució dels clavells - 25 d'Abril de 1974, un grapat de militars assalten el poder, enderroquen la dictadura i proclamen la llibertat entregant acte seguit el poder a civils democràtics- i tothom va sortir al carrer i amb un clavell a la mà va cantar el Grândola - Vila Morena del Zeca Afonso, la segona cançó que va sonar a la ràdio la matinada del 25 d'abril per confirmar que la revolució anava endavant i que res ja no els pararia. Algun any aquesta diada haurà de deixar de ser un parèntesi i recuperar el seu significat total, dic jo!
Doncs això, 25 de Abril, sempre!
Dues curiositats;
Un grup de mlitars catalans, que encara vivien la dicatadura de Franco, el 1974 van fer una mena de visita d'estudi a Portugal per trobar-se amb els seus "homòlegs" portuguesos i discutir com havia anta allò per veure si es podi reproduir a l'estat espanyol.
El Zeca Afonso, el LLuis LLach dels portuguesos (en el sentit ideològic), un músic excepcional, va morir als anys 80 víctima de la síndrome de l'oli de colza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada