Baudillo no és un títol d'Umberto Eco

Sé que per a la majoria no té gaire importància. Però jo avui he pogut anar al quiosc i comprar el diari que llegeixo en la llengua del meu pais. El mateix diari tan convergent i tan mal escrit com sempre, però el que porto llegint des de fa gairebé trenta cinc anys. Es per mi un sentiment estrany i ambivalent. Tots sabeu quins són els meus origens familiars i m'heu acompanyat en el meu sempre complicat bilingüisme.

I la veritat és que l'únic que he sentit al tenir el diari a les mans ha estat normalitat.

Per celebrar-ho us deixo aquesta perla d'avui a Sant Google. Mirava per un taller de la Citroen a prop de Cornellà del Llobregat.

Ni el meu avi, que era de Bienvenida Badajoz, sabria reconèixer aquest poble.