Nois,
no es conya, ens sobra un somier de lamines "fusta", de 1,90 x 1,50m., esta en perfecte estat, te potes de fusta i a mes es pot entregar amb una barca de fusta, la barca es una fusta que voreja tot el somier i que a mes dona uns 12cm. mes d'amplada tant per a cada lateral com per als peus, en color cirerer. El somier amb potes es independent de la barca, es pot agafar en conjunt o separat.
Sols cal dir que qui ho vulgui, ha de vindre a casa a buscar-ho i emportar-se, el somier, la barca o tot.
Aniria be que ens diguessiu quelcom abans de divendres 3/7/9, si passat el dia 5 ningú ho vol passaré a tallar-ho per a portar-o a la deixalleria.
dimarts, 30 de juny del 2009
Es regala "SOMIER de LAMINES"
divendres, 26 de juny del 2009
dimecres, 17 de juny del 2009
Uri, Uri...!
Ciutadans de Riudoms: ja tenim aquí a l'Oriol!
Felicitats Noèlia i Ernest! I Didac, per la part que et toca.
dijous, 4 de juny del 2009
Així millor...no?
Amb lu permís del fotòbraf m'he permès la llibertat d'arreglar-ho una mica...Per cert, Aina, em sap greu, però t'he esborrat, ja que no crec que a tons pares els hi agradés massa que t'endinsessis tan joveneta en l'obscur món del rock&roll...ja m'entens: sexe, drogues, 'nar a dormir tard i acompanyada de mitja dotzena de groupies (es diu aixins, no?)
dimecres, 3 de juny del 2009
La triangulació del cercle
Com que no hi ha dues sense tres, en 10 dies he aconseguit fer la triangulació del cercle.
1. Arrós de crisi a cals Torres.
2. Arrós crític a Cas Nuri (l'autèntica).
3. Arrós amb espinacs i calamars a l'Albufera de València.
Només diré: bé està lo que bé acaba.
1. Arrós de crisi a cals Torres.
2. Arrós crític a Cas Nuri (l'autèntica).
3. Arrós amb espinacs i calamars a l'Albufera de València.
Només diré: bé està lo que bé acaba.
dilluns, 1 de juny del 2009
LA GALA MÉS ESPERADA
Aquest cap de setmana va tenir lloc l’entrega dels premis més importants de l’any en el mon culinari, la qual va estar acompanyada, tal i com era d’esperar, de luxes i glamour.
Els carrers al voltant del luxós escenari on va tenir lloc la cita eren un formiguer de fans arribats de tot arreu amb cotxe, o fins i tot amb vaixell tot aprofitant l’oportunitat que ofereix la localització d’aquest acte a les ribes paradisíaques del riu Ebre. Enmig dels nombrosos estands de souvenirs, atapeïts de rèpliques de totes mides i colors del desitjat trofeu, s’aplegaven els curiosos esperant poder entrellucar, ni que fos per uns instants, els seus ídols.
La cerimònia es va iniciar amb el tradicional passeig sobre la catifa cimentada dels diferents nominats que van accedir encantats davant les peticions dels fans. Després d’un breu coctel degustació a les terrasses de les instal·lacions, es va iniciar el dinar al gran la saló de gala del magnífic Restaurant Ca la Nuri.
L’acte va finalitzar amb el repartiment de trofeios que es va fer enmig d’una gran expectació i nerviosisme, i que es va culminar amb la tradicional fotografia de família als jardins deltaics de l’establiment. Cal esmentar que, en aquesta edició es va entregar un emotiu reconeixement d’honor als membres voluntaris que van fer possible la cerimònia.
Els carrers al voltant del luxós escenari on va tenir lloc la cita eren un formiguer de fans arribats de tot arreu amb cotxe, o fins i tot amb vaixell tot aprofitant l’oportunitat que ofereix la localització d’aquest acte a les ribes paradisíaques del riu Ebre. Enmig dels nombrosos estands de souvenirs, atapeïts de rèpliques de totes mides i colors del desitjat trofeu, s’aplegaven els curiosos esperant poder entrellucar, ni que fos per uns instants, els seus ídols.
La cerimònia es va iniciar amb el tradicional passeig sobre la catifa cimentada dels diferents nominats que van accedir encantats davant les peticions dels fans. Després d’un breu coctel degustació a les terrasses de les instal·lacions, es va iniciar el dinar al gran la saló de gala del magnífic Restaurant Ca la Nuri.
L’acte va finalitzar amb el repartiment de trofeios que es va fer enmig d’una gran expectació i nerviosisme, i que es va culminar amb la tradicional fotografia de família als jardins deltaics de l’establiment. Cal esmentar que, en aquesta edició es va entregar un emotiu reconeixement d’honor als membres voluntaris que van fer possible la cerimònia.
Enhorabona a tots i totes!
Victòria merescuda
Al final van triomfar la democràcia i la bona cuina. La Tere i el Jordi es van emportar el preuat tocino del David. Aquesta parella de cuiners Selva-Barcelonins ens van deleitar amb el millor pollastre a la mostassa que he menjat enguany. Sense cap mena de dubte.Salutacions... i bona cuina!
The Ricetones
D'acord, el cotxet no ajuda a crear el clima apropiat. I los banyistes del darrera tampoc. Però la resta esteu de pose de grup rock dels anys 80.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
