dimecres, 25 de desembre del 2013
dilluns, 23 de desembre del 2013
Bones festes
Arriben les festes i també la nostra peculiar manera de desitjar-vos que les gaudiu al màxim.
divendres, 20 de desembre del 2013
dijous, 12 de desembre del 2013
que no sigui dit (ni que sigui en portugués)
que no escric al bloc i que no us convido a petonejar el 2014!!!
petons festius!
nat
dilluns, 25 de novembre del 2013
dissabte, 21 de setembre del 2013
40's:)
Aquí, dic jo, que la questió essencial és que sigui quin sigui i com sigui -gros, petit, ridícul, mediocre o de homeless, -el que interessa és que en tinguis ni que sigui un de somni quan fots quaranta anys, o. val, que vulguis algo. O no?? Com va això?
Molts petons als quarentons i les quarentones!
nat
dilluns, 9 de setembre del 2013
Nohaed o rapaz que fazia aviões com pregos | Novos Talentos FNAC Literatura 2013
Nohaed o rapaz que fazia aviões com pregos | Novos Talentos FNAC Literatura 2013: ès un conte d'un amic meu...ell pot guanyar unconcurs dificilíssim, jo un ipad i un grapat de llibres i vosaltres aprende portuguès!
dimecres, 7 d’agost del 2013
dimarts, 30 de juliol del 2013
dimarts, 9 de juliol del 2013
'Els idiotes'
El Lúcio, el Luís, l'Óscar, l'Avelino, el Sérgio i el Vasco eren, no fa massa, persones gairebé normals, projectes de ciutadania individual com molts altres. El que avui són i al que es dediquen no es resumeix tan fàcilment, tot i que podem intentar trobar una tímida explicació en la tràgica convergència de certs "jos" i de determinades circumstàncies. Al idiotes, a sobre, els hi ha tocat de país Bồ Đào Nha, un tros de terra que els hi imposa una visió apocalíptica i irada del món, la d'un present desèrtic galopant en direcció a un futur impossible, fet miques per la corrupció i per una muntanya compacta de sobreposicions 'non sense'. 'Els idiotes' podríen haver romangut així, en desequilibri perfecte, per sempre, però l'arribada de Helen, una dona misteriosa i ferida, esdevindrà el catalitzador d'allò inevitable.
Una novela futurista? No... 'El idiotes' pasa avui, aquí i ara. 'Els idiotes' ens passa. 'Siguem el que siguem, ho som per oposició als cretins, que són la resta de les persones.' diu, en algun moment, el Lúcio. I, segurament, té raó.
Per aquí, ja ho veieu (o no), sola o acompanyada, em dedico a fer la idiota i, curiosament, encara no me n'he cansat:)
petons als navegants que s'aturin..
dimarts, 25 de juny del 2013
el gos paradoxal...
mi perro: la paradoja
(jo m'esforço, eh?) ei, és un còmic i és molt bo, en sèrio!
petons de la perra vida
nat
(jo m'esforço, eh?) ei, és un còmic i és molt bo, en sèrio!
petons de la perra vida
nat
dijous, 20 de juny del 2013
ai, el Jaime...
DE AHORA EN ADELANTE
x
Como después de un sueño,
no acertaría
a decir en qué instante sucedió.
Llamaban.
Algo, ya comenzado, no admitía espera.
Me sentí extraño al principio,
lo reconozco -tantos años
que pasaron igual que si en la luna…
Decir exactamente qué buscaba,
mi esperanza cuál fue, no me es posible
decirlo ahora,
porque en un instante
determinado todo vaciló: llamaban.
Y me sentí cercano.
Un poco de aire libre,
algo tan natural como un rumor
crece si se le escucha de repente.
Pero ya desde ahora siempre será lo mismo.
Porque de pronto el tiempo se ha colmado
y no da para más. Cada mañana
trae, como dice Auden, verbos irregulares
que es preciso aprender, o decisiones
penosas y que aguardan examen.
Todavía
hay quien cuenta conmigo. Amigos míos,
o mejor: compañeros, necesitan,
quieren lo mismo que yo quiero
y me quieren a mí también, igual
que yo me quiero.
Así que apenas puedo recordar
qué fue de varios años de mi vida,
o adónde iba cuando desperté
y no me encontré solo.
x
Como después de un sueño,
no acertaría
a decir en qué instante sucedió.
Llamaban.
Algo, ya comenzado, no admitía espera.
Me sentí extraño al principio,
lo reconozco -tantos años
que pasaron igual que si en la luna…
Decir exactamente qué buscaba,
mi esperanza cuál fue, no me es posible
decirlo ahora,
porque en un instante
determinado todo vaciló: llamaban.
Y me sentí cercano.
Un poco de aire libre,
algo tan natural como un rumor
crece si se le escucha de repente.
Pero ya desde ahora siempre será lo mismo.
Porque de pronto el tiempo se ha colmado
y no da para más. Cada mañana
trae, como dice Auden, verbos irregulares
que es preciso aprender, o decisiones
penosas y que aguardan examen.
Todavía
hay quien cuenta conmigo. Amigos míos,
o mejor: compañeros, necesitan,
quieren lo mismo que yo quiero
y me quieren a mí también, igual
que yo me quiero.
Así que apenas puedo recordar
qué fue de varios años de mi vida,
o adónde iba cuando desperté
y no me encontré solo.
Jaime Gil de Biedma
(que bonic, i una mica trist, i bonic...)
natàlia
dimecres, 5 de juny del 2013
Això ho hem d'animar entre tots!
Hola Natalia, com va per Portugal? Aqui ja ho vas veient, ultimament poc transit ;-)
Per si encara va passant algú per aquí i per aprofitr allò que els cercadors fan de valorar els enllaços des de fora ( com excusa no hem direu que no es bona ) be... us deixo el link del blog, que m'he decidit a publicar, a que no endevineu sobre que ;-)
El blog! ... aixì llegit amb l'estil del la Lloll
Un abraçada a tots, si mes no als que aneu passant per aqui de tant en tant.
Per si encara va passant algú per aquí i per aprofitr allò que els cercadors fan de valorar els enllaços des de fora ( com excusa no hem direu que no es bona ) be... us deixo el link del blog, que m'he decidit a publicar, a que no endevineu sobre que ;-)
El blog! ... aixì llegit amb l'estil del la Lloll
Un abraçada a tots, si mes no als que aneu passant per aqui de tant en tant.
divendres, 24 de maig del 2013
dilluns, 13 de maig del 2013
dijous, 25 d’abril del 2013
Aquest xavalet fa 39 anys despenjava la foto de Salazar trepitjant sense cap mena de pudor -ni por, sobretot sense por- la que havia estat la cadira del cap de la PIDE, la policia política del susodichu cabronassu.
Doncs bé, avui tinc per dir-vos dues coses, la primera: 25 d'abril, sempre, i ara més que mai! No sé si ho sabeu però el Grândola s'ha tornat la cançó oficial per insultar tot el que fa pudor en aquest país. La segona cosa és més poca-solta: com collons és possible que fa 39 anys en aquesta hora la revolució, que havia començat feia meys de 24 hores, ja hagués triomfat i que avui dia aquest mateix poble tardi més d'una puta setmana en donar-me un pressupost de 35 euros? En fi, elucubracions antropológiques...
Petons llibertaris
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada esquina, um amigo
Em cada rosto, igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto, igualdade
O povo é quem mais ordena
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola, a tua vontade
Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
dilluns, 15 d’abril del 2013
dilluns, 25 de març del 2013
la crisi, que ens afecta a tots...
Com veieu, certs ícons de la infància tampoc ho porten massa bé, sembla ser que els han retallat els drets de les vendes del merchandising, o algu així...
petons de pluja a tothom, bé, si és que algú encara visita el blog:)
nat
dimarts, 19 de febrer del 2013
Doncs si ens hi posem, aquí va tot!!
Vam fer un flashmob, o un intent perquè semblava més una classe de dança:) en suport a la campanha ONE BILLION RISING on se suposava que un bilió de persones havia de sortir al carrer per demanar la fi de la violència contra les dones al món. Més info a onebillionrising.org i un apunt: el joão no té res a veure amb aquest video, és que em va sortir mooolt poquet professional:)
un petonàs
divendres, 15 de febrer del 2013
divendres, 8 de febrer del 2013
dijous, 31 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
