El Lúcio, el Luís, l'Óscar, l'Avelino, el Sérgio i el Vasco eren, no fa massa, persones gairebé normals, projectes de ciutadania individual com molts altres. El que avui són i al que es dediquen no es resumeix tan fàcilment, tot i que podem intentar trobar una tímida explicació en la tràgica convergència de certs "jos" i de determinades circumstàncies. Al idiotes, a sobre, els hi ha tocat de país Bồ Đào Nha, un tros de terra que els hi imposa una visió apocalíptica i irada del món, la d'un present desèrtic galopant en direcció a un futur impossible, fet miques per la corrupció i per una muntanya compacta de sobreposicions 'non sense'. 'Els idiotes' podríen haver romangut així, en desequilibri perfecte, per sempre, però l'arribada de Helen, una dona misteriosa i ferida, esdevindrà el catalitzador d'allò inevitable.
Una novela futurista? No... 'El idiotes' pasa avui, aquí i ara. 'Els idiotes' ens passa. 'Siguem el que siguem, ho som per oposició als cretins, que són la resta de les persones.' diu, en algun moment, el Lúcio. I, segurament, té raó.
Per aquí, ja ho veieu (o no), sola o acompanyada, em dedico a fer la idiota i, curiosament, encara no me n'he cansat:)
petons als navegants que s'aturin..
2 comentaris:
Salut Natàlia!Per ací també hi ha idiotes i aprofitats.
Petons i abraçades
Ep! idiota numero 3 a idiota numero 2 i idiota numero 1, que aqui hi ha mes idiotes dels que pensem ;-)
Al idiota anomenat gran idiota, o germà idiota, també li convé que ens creguem que som pocs els idiotes que passem per aquí
Natàlia una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada