Una de les coses que més sorprèn dels últims temps són les absurditats, però com més intolerants ens fem, més normativa generem i més absurditats acaben sortint. I aquí n’hi ha una més: Les campanes es declaren patrimoni cultural sonor de Catalunya i queden excloses del control acústic dels diferents centres de culte
A partir d’ara, doncs, els ciutadans queixosos dels campanars que s’han dedicat a fer mòbing i han dut als tribunals pagesos o parròquies, no cal que s’hi esforcin. El so de les campanes ja no és un soroll, és patrimoni de tothom, i com a tal estarà protegit
4 comentaris:
Menys mal... ara ja estic mes tranquil.
Escolta, mmmmm i aixo no les torna universals?, es que m'he fixat que des de casa no sento be el quarts i poder podriem inicar un proces de sol·licitud per que les campanes del campanar de Reus es poguesin sentir des de tot arreu... no?
Avore! quan fan patrimoni cultural o gastronomic la pudor a fem (altrement dita merda) i aixi, ja tindrem la solucio per la meitat de mals del nostre petit pais. Sempre podrem dir quan alguna cosa s'enmerdi que ha estat en pro del patrimoni catala.
A Vic d'ençà set o vuit anys varen desempalmar el toc horari a partir de les 11 de la nit perquè algun nou veí de la plaça Major,deia que li molestava el toc del rellotge. Pel que sembla devia tenir influencia doncs l'alcalde d'aquells anys li en va fer cas. Que s'hauria de fer ?
pel que sembla la normativa que protegeix les campanes és de caràcter autonòmic. O sigui que serveix com a suport legals per a aquells ajuntaments que no volen "tancar" les campanes. Ara, la última paraula la té el consistori municipal, si ell hi està d'acord en suprimir-les i en fa una ordenança al respecte, sembla que no hi ha més a fer.
Publica un comentari a l'entrada