Un conill, una Calçotada i tres Observadors

Lo Conill

Tot comença tot just acabem de fer el cafè, un dia de calçotada. Tot gaudint del dia de sol que hem tingut. Localitzem un "suposat conill" al mig del tros observant que la ferotge bestia, tot i percatar-se de la nostra presència tan sols es replega sobre si mateix i ens observa desafiant. Llavors sense ser cap dels tres el que especialment prenguès la iniciativa, els tres homes cepats que exerciem d'observadors hem tret el nostre instint més primitiu i ens hem cordinat sense dir ni muuuuu per envoltar la "fiera". Primer semblava que el "suposat conill" hagues de donar-se el tomb i sortir corrent com anima a la qui persegeix un dimoni. Pero no el "bitxo" no ha fet res més que acotar el cap i continuar amagant-se, moment en el que ja ben a prop el Toni ha exclamat: "Es creu que esta amagat! No sap que és blanc!" i era talment com que la bola de peluix blanc, lluent, brillant no hagués de temer res mentre no es mogues. Però que cony! Que ets BLANC! al mig del prat verd i marrò, VERD i MARRO, no blanc...

Una Primera aproximacio...

En quant hem estat al voltant de la nostra pressa ens han començat a asaltar tots el dubtes de la condició humana i depredadora que ens és innata: ... hi salto a sobre?, només estic a escassos 60 cm de la fera... l'hi foto un cop de pedra, ara no tinc gana, però poder demà per dinar... i si l'agafo i l'ensenyo com a trofeu viu a la resta de la tribu... pero, res al final ens hem limitat a observar-lo i intentar entendre el perque del comportament tan social de la fera que teniem devant. La Lluna devia pensar més en el primitiu dels nostres comentaris que no pas en el pobre peluix animat de color blanc que tenia a pocs pams.

Moments de dubte natural devant del perill...

Llavors a mesura que hem acumulat valor i hem pogut veure que aquella posible font d'energia. Semblava massa social com per entendre que li fotessim un cop de pedra per el sol fet de curar-nos la hipotetica i posible gana del dia de dema. I altre cop sense comentar-ho entre nosaltres. Hem coincidit en el interès d'atrapar-lo viu. Primer ens ha fet un parell de "quiebros" a lo Ronaldinho, despres un parell de bicicletes d'estil Messia... per acabar amb una carrera a poc gas que fàcilment hem pogut seguir els tres improvisats caçadors.

Un alto en el camino, para retomar fuerzas...

I és aquí on comença la inquietut que m'ha dut a escriure aquesta llarga tonteria... heu vist quins ulls més grans?, Heu observat quines orelles més petites per ser un "suposat conill"?... La seva actuació humiliant cap als tres caçadors s'ha iniciat en aquest preís moment, quan després d'una estona, no menys de 10 o 15 minuts, ens hem cordinat per agafar-lo finalmet. I tal i com haguerem fet tots en un cas similar, la fera ha tret forces del no res, i perseguit, ara si, a tot gas, amb tota l'energia de les menges que havíem endrapat durant la darrera calçotada que hem disfrutat; s'ha posat a corre al nostre davant només fins al punt de assegurar-se que no l'agafavem, s'aturat, s'ha girat i ha intentat tornar a començar el joc des del principi, acotxat al mig d'un camp i de terra marrò i fosca, ell ben quiet, però BLANC!

I ara!... la pregunta és conill? o no? si ho és, és conilla segur! ens ha fet corre la m... p..a!

Apa biòlegs i biologas... a veure si ens podeu ajudar ha esbrinar si és conill o no? és d'Indies o Cobaya? i si necessiteu més dades, no patiu segur que podem tornar al lloc, i encara serà allí enfotensen de nosaltres, i demostrant la inteligència de tan sols utilitzar el mínim d'energia suficient en cada moment.