dimarts, 25 d’octubre del 2011

La reconversió del sector del moble



Encara que no ho sembli és una botiga de mobles.

Margarita Bonita.

Els podeu trobar a Barcelona i...

Madrid? No!

París? No!

Nova York? No!

ANGLESOLA!

O bé a internet: www.margaritabonita.com

Qualsevol dia d'aquests em veieu tornant de la feina tot vestit de cuiro i làtex.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Big Draw


Diumenge em proposo participar amb la famili a la festa del dibuix a Barcelona. Durant tot el dia  a artistes, il·lustradors , dissenyadors i altres creadors proposen tallers per totes les edats. Més info:

http://www.bcn.cat/museupicasso/bigdraw/ca/index.html

Si algu ens vol acompanyar, ja dirà!!

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Els orígens eròtics d''Els segadors'


"Segador, el bon segador, quantes garbes n'heu lligades? / Trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta! / Més en lligaria jo si el lligador no es blincava! / Ja li'n donarem aliment: cop de ous i botifarra". Aquesta cançó viril i entusiasta, en què uns segadors força optimistes o fatxendes són capaços de tenir l' eina a punt trenta-vuit o trenta-nou vegades, és l'origen de l'himne nacional de Catalunya. El músic i professor d'etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Jaume Ayats ho demostra amb dades i documents al llibre Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional (Avenç).

Segons Ayats, aquesta versió força més pujada de to que l'actual la cantaven els segadors per animar-se mentre treballaven de sol a sol. El tema, conegut com Els tres segadors i la dama, descriu com aquests joves ufanosos baixaven de les muntanyes i la mestressa, impressionada per la visió de la seva falç , enviava la criada per manegar una cita. Quan el segador pujava l'escala, la mestressa el rebia amb una insinuació: "Segador, el bon segador, voleu segar un camp de civada?"

La melodia era força popular a l'època tant aquí com a "gran part de l'Europa llatina", assegura Ayats. Ara bé, ¿com acaba aquesta melodia eròtica convertint-se en un un himne nacional que anima a aixecar les armes, no les virils, sinó les bèl·liques? Poc després de la revolta del 7 de juny, diada de Corpus del 1640, es va escriure una balada que narrava els abusos i rapinyes de les tropes castellanes a Catalunya. "Era una balada clarament de propaganda política que animava els pagesos a aixecar-se en armes", explica Ayats. "El qui va fer la cançó -continua Ayats- va aprofitar la melodia de l'altra versió més eròtica, perquè molta gent la coneixia".

Va passar el temps i la cançó va caure una mica en l'oblit. Al segle XIX, diferents sectors catalanistes van començar a reclamar un himne català. A finals d'abril del 1892, va sortir a la venda Les Cansons Populars Catalanas recullides i armonisadas por Francisco Alió . La cançó Els segadors era una més i va ser tot un èxit. "Alió ha substituït la lletra obscena amb què es canta a Vic per una altra més adequada a l'esperit de la melodia", assegurava a l'època un crític de La Vanguardia . El poeta Jacint Verdaguer havia proporcionat la versió més política a Alió, i ell la va barrejar amb la versió eròtica que li havia ensenyat el canonge vigatà Jaume Collell. Sorprèn que un eclesiàstic cantés cançons verdes amb tota tranquil·litat. En aquella època, però, "no tenien perjudicis, tant Collell com Verdaguer provenien de classes populars i a la plana de Vic qui no cantava no era ningú", explica Ayats.

La paròdia

L'ocasió per convertir Els segadors en himne va arribar el 6 de març del 1897. Sota l'impuls de la Unió Catalanista, quaranta entitats catalanistes van presentar al cònsol grec un missatge escrit per Enric Prat de la Riba de solidaritat amb l'annexió de Creta a Grècia. Els cors de Catalunya Nova i Orfeó Català van intentar cantar Els segadors però la policia va dissoldre l'acte. La popularitat de l'himne va anar augmentant i, fins i tot, va aconseguir entrar a la catedral de la burgesia: el Liceu.

Amb el temps es va canviar la lletra i hi va haver polèmiques molt enceses. Sigui com sigui, l'himne es va estendre com una taca d'oli. Fins i tot el pintor, escriptor i dramaturg Santiago Rusiñol en va fer una paròdia el 1902, que no va fer gens ni mica de gràcia als sectors més catalanistes. L'himne nacional també va patir la censura, el silenci, l'exili i la clandestinitat.

Els segadors

-Segador, el bon segador, voleu segar un camp de civada?

-Prou la'n segaria jo si sabés on t'é sembrada [...]

-Segador, el bon segador, quantes garbes n'heu lligades?

-Trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta!

-Més en lligaria jo si el lligador no es blincava!

-Ja li'n donarem aliment: cop d'ous i botifarra.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

conte de tardor... de guix

http://vimeo.com/4347460


Un petonàs (bonic i poètic)

FEM UNS MANEL????????



Els Manel a Alcover aquest dissabte a partir de les 12 de la nit al poliesportiu.

Algú s'hi apunta? Hauríem de treure entrades per servicaixa.


Ja direu!!!



dimecres, 5 d’octubre del 2011

El futur no espera...

No pertoca, no es el lloc, però com que ens coneixem i se que segur les millors critiques (i les mes sagnants), les mes franques seran vostres; Em permeto enllaçar el meu primer post al #espaienxarxa (un blog interesant pel qui no el conegui)


... de fet mai ens ha esperat, però ara ens fa mes falta  que mai.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Hi ha acciones senzillament... magnífiques!


Una cabana de pastor moblada per IKEA

L'ós bru és un animal que busca proteïnes en formiguers i carronya però que, ocasionalment, ha atacat algun ramat. Acciónatura i el Parc Natural de l'Alt Pirineu treballen plegats per compatibilitzar les activitats pròpies de la ramaderia de muntanya amb la conservació de l’ós als Pirineus. Una de les accions que es duu a terme és l’agrupament d’ovelles i cabres sota la supervisió d’un pastor professional.

Per tal que aquesta persona tingui unes condicions idònies, Acciónatura ha moblat la cabana gràcies a una donació en espècies de l'empresa IKEA Badalona.

dissabte, 17 de setembre del 2011

parabéns als m&m's!

Doncs això! MMMMMMoltes felicitats al Manel, La Mireia i la Martina units per sempre per una inicial i una data i, en el cas dels dos primers, el sagrat matrimoni.

Petons i atxutxons per aquesta gent que se'ns fa gran!

amish portucalensis

dimarts, 6 de setembre del 2011

FESTA ANIVERSARI A LA NOVA CASA


Us fem saber que la Martina compleix un any el dia 17 de setembre. Per a celebrar-ho farem un berenar a les 17 hores a la casa nova de la Selva del Camp. Hi haurà entrepans de Nocilla, xocolata desfeta, entretpans de pernil dolç, ganxitos...i tot el que cal en una festa d'aquestes característiques!!! I tranquils, que també hi haurà cervesa, gintònics i varis...

Per cert, si el dissabte 10 de setembre us voleu deixar caure per la Selva i donar un cop de mà en el trasllat... esteu convidats a dinar.

Agrairíem confirmació d'assistència a la festa per preveure els quilos de xocolata i litres de cervesa a comprar :-)

dimecres, 31 d’agost del 2011

S'ha acabat...


Tant cert, tan clar i tan breu com això... per molt que ens volguem convèncer de quelcom diferent, l’estiu, el de debò, s’ha acabat, o més ben dit, s’acaba avui. I com enguany m’he saltat la meva visita estiuenca a terres catalanes, m’agradaria fer-vos un petit resum del que ha estat el meu estiu.


Aigua, excursions escolars i "calipos" amb l’entranyable, i de vegades plastilla, companyia de l’Eva i la Maria.




Convidats i pastéis de belém



Tallers de paella i fideuà



Aquest post és aqui per a que, ara que encara us queden unes hores, feu la vostra pròpia reflexió i si creieu que us heu oblidat de fer alguna cosa important aquest estiu, la feu abans de les dotze de la nit. Ja sé que hi ha gent que creu que al setembre també es poden fer vacances, és veritat, peró són d’estiu?? Desenganyem-nos, l’estiu és l’estiu, s’acaba avui i no tornará fins l'any que ve!


Un petó, estivalment nostàlgic.


dimecres, 20 de juliol del 2011

Apa! a veure qui assoleix aquest nivell?



Apa! ara si que si que veig que lo del Boulder es de nenes, això si que es fer el mico!

dimarts, 19 de juliol del 2011

dilluns, 11 de juliol del 2011

CAP DE SETMANA A ULLDEMOLINS


Hola a tothom,

Fa dies que parlem d'anar un cap de setmana a Ulldemolins. Amb alguns s'ha dit d'anar-hi el cap de setmana del 23 i 24 de juliol.

Hauríem de saber el més aviat possible els que us hi voleu apuntar, per tal de fer un reconte dels llits que hi ha a Cal Pep Blai.

Com ja sabeu, a part de beure i menjar, es poden fer altres activitats, com una bona caminada pel Montsant, un banyet al riu, els que vulguin escalar també ho poden fer... En fi, em sembla que ja coneixeu les possibilitats que té el Montsant.

diumenge, 3 de juliol del 2011