Aquest xavalet fa 39 anys despenjava la foto de Salazar trepitjant sense cap mena de pudor -ni por, sobretot sense por- la que havia estat la cadira del cap de la PIDE, la policia política del susodichu cabronassu.
Doncs bé, avui tinc per dir-vos dues coses, la primera: 25 d'abril, sempre, i ara més que mai! No sé si ho sabeu però el Grândola s'ha tornat la cançó oficial per insultar tot el que fa pudor en aquest país. La segona cosa és més poca-solta: com collons és possible que fa 39 anys en aquesta hora la revolució, que havia començat feia meys de 24 hores, ja hagués triomfat i que avui dia aquest mateix poble tardi més d'una puta setmana en donar-me un pressupost de 35 euros? En fi, elucubracions antropológiques...
Petons llibertaris
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada esquina, um amigo
Em cada rosto, igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto, igualdade
O povo é quem mais ordena
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola, a tua vontade
Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
