Dissabte 28, en plena Festa Major Ganxeta, los meus amics em van abandonar.
Uns per feina. Altres per vacances. Algun per anar a pujar no sé quina muntanyota. Fins i tot va haver qui va tenir un fill com excusa.
I llavors, el miracle. Una colla de simpàtiques senyoretes em van adoptar i em van treure a ballar.
Sort que a les MariPilis els agraden els Manolos.
Jo, que voleu que us digui, també vull ser una MariPili.
1 comentari:
Doncs ja ho veus Manel, les maripilis ja són el i al futur del nostre país que només s'aguantarà si anem de farra i ens treiem a ballar els uns als altres. Llarga vida a les maripilis i als manolos!
Publica un comentari a l'entrada