no falto mai a les classes d'esgrima,
cada dia li agraeixo a Déu aquesta depressió
que m'anima"
això és portugal i, almenys, hi ha un grapat de portuguesos que se'n riuen i a sobre fan bona música de la neurosi col.lectiva de la tragèdia d'un poble (quina tragèdia, collons, quina tragèdia?)
per desgràcia és exclusiu dels lusitans el poder arrepenjar-se en aquest cuentu, ho dic perque si algú es volia apuntar s'haurà de canviar de país:)
4 comentaris:
Quin "chollu!" poguer viure en un pais on encara donen alguna cosa no?
;-)
Per cert una curiositat:
Si anulem el futbol com esport nacional mundialment establert; aixo deixaria a España amb la Siesta com a tal? i a Catalunya amb el Victimisme?
I als Portuguesos?
Saudade.
I cuentu.
Amb tot el respecte pel Joao i na Maria.
per a la vostra informació saudade i cuento si no són el mateix s'assemblen molt, ...que li diguin al marc i companyia quan van ser a la casa de fados!
Spasibo!
Madam Grashikova, Odessa
Publica un comentari a l'entrada