Benvolguts i benvolgudes, tot i saber que potser us importa un ou o una altra cosa pitjor, jo faig la meva feina de cada any, que és recordar-vos que avui és el 25 d'Abril, l'aniversari de la revolució dels clavells, que ja té 38 anys i sembla que va ser ahir:) Bé, avui us obsequiaré amb dues cosetes: la primera és la cançó que va sonar a la ràdio per a que la revolució comencés, "Depois do adeus" del Paulo de Carvalho; l'altra, la famosa, la del Zeca Afonso, "Grândola Vila Morena..." us la vaig penjar l'any passat i aquesta era per confirmar la revolució, per comunicar a la resta dels militars que ja s'havien assolit els primers objectius. No sé si en tenien una per avortar-la, potser eren tan valents que no hi comptaven que podia anar malament i per això se'n van sortir...
http://www.dn.pt/inicio/artes/interior.aspx?content_id=2435362&seccao=cinema
La segona és una bonica història, no pas meva, manllevada, romantitzada per anys i anys de borratxeres en que obliguem una amiga nostra, a tornar-nos-la a explicar. És el nostre "torna-la a tocar... Madalena".
Quan anava a l'institut, la Madalena, juntament amb el seu grup de treball, li va voler fer la pilota a una profa d'història d'esquerres i progre i tal i van triar com a tema d'una exposició-teatre-presentació el magnífic i gloriós 25 d'Abril. Nostru senyor, si existeix, és del PP perquè la cosa es veu que va començar malament, amb uns posters de fotos que es desenganxaven i una companya que va ensopegar amb l'atrezzo fent caure un gerro de clavells a terra. Evidentment, les responsables pel desastret en curs s'anaven posant més i més nervioses a cada moment que passava, crec recordar que la cinta amb la cançó de l'inici de la revolució es va enganxar i trencar i que en el moment d'anunciar el cantant la Madalena va cridar, alt i clar, que l'intèrpret de "Depois do Adeus" era el Marco Paulo, enlloc del Paulo de Carvalho. Com si hagués confós el Fari amb el Lluís Llach, estupendu. A part d'aquestes cagades n'hi va haver d'altres, és molt difícil parlar de quelcom que coneix tothom i no cagar-la, però així van anar passant els vint minuts, les nenes, cagant-la i cagant-la. Quan ja crèien que res més podria anar malament, sobretot perquè la presentació arribava al final, van constatar de la pijor de les maneres possible que una companya de classe era al.lèrgica als coloms, i com ho van saber? La pobra es va posar a córrer, xisclar i llençar taules per terra quan el grup d'agosarades van fer volar, enmig de l'aula, tres coloms neguitosos, tot cridant: VISCA O 25 DE ABRIL!
i malgrat tots els malgrats del món, 25 d'abril, sempre!
petons llibertaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Avui he llegit al diari que a Portugal sembla que estigui tornant enrera (emigració, pobresa més o menys dissumulada, etc), i que sembla que el pais ha retrocedit als anys de la revolució amb l'excepció que ara és en color i abans era en blanc i negre..
En fi, ànimus i feliç 25 d'abril!
No ho sembla pas, és la veritat, aquí les coses estàn ben xungues i la gent està molt desanimada, l'associació 25 d'Abril, dels militars que van fer la revolució, ahir es va negar a participar a les conmemoracions oficials, van dir que no hi havia res més lluny dels ideals d'Abril que l'actuació del govern actual i del capullo estafador del president de la República, que són una colla de peperus que volen que la gent calli i treballi per dos duros. Un asquet, la veritat.
petons
vaja, com aquí Natàlia...
Publica un comentari a l'entrada