Informació d'interès pels tailandesos....

només informar que al passeig prim, 31 9è 3era no ha arribat cap postal de terres americanes, esperem que alguna arribi des de tailandia......

I si no torna?

El cavaller Gavaldà, en la seva recerca de la pau interior, ha arribat fins a terres tailandeses. El segueix la seva inefable acompanyant na Mariona.

Els xamans dels alts cims de les Rocalloses no van guarir els seus neguits. Potser la recerca de la petjada de Budha a Tailàndia... qui sap.

I si el seu autèntic jo s'amaga en alguna capella d'algun cim dels Dolomites?

No us perdeu les properes aventures del cavaller Gavaldà.

Nou repte superat

Per a qui no ho sapiga, 3 Riudomencs i un servidor, Riudomenc d'adopció, varem fer els dies 18, 19 i 20 la primera i única Riudoms - Andorra en btt i per camins.

Sortida molt dura però molt gratificant, 310 km de pistes, camins, senderons, trialeres, pistes forestals, camins asfaltats, etc.. i +-6000m. de desnivell acumulat, ho hem fet amb 2'5 dies, sortint el dissabte a les 5h. de la matinada i arribant a Andorra el dilluns a les 12h. del matí.

Entre aquestes dues fotos hi ha moltes hores de pedalar, riure, patir i passar-ho be.

Ara ja esta fet, sols cal disfrutar recordant-la i no fer-la mai més.

el mono de l'Alladin.....

al mono la comparació no l'hi ha agradat

Toc d'atenció als riudomencs

Senyors riudomencs: se us comunica que un foraster us ha passat la mà per la cara...a més de guanyar lu 2n premi de la carrossa (s'entén que qui l'ha guanyat ha estat tota la barriada) a que no sabeu qui va pujar a recollir lu premi de mans de l'exel.lentíssim alcalde????
A veure si espavilem senyors...

Algu del mono de l'alladin si que el té...

Primicia mundial!!!

Lu titu Ernestu ha canviat de feina!!!!
Properament , més documentació al respecte...
(gràfica, 'sclar...)

Suport al Tiet

Bones a tots i totes, ja som retornats a Reus i a la vida laboral (snif, snif), això si, carregats de piles com mai.

A tots us farà una enorme il·lusió tornar-nos a veure (i pobre del que digui el contrari) però sobretot a lo Tiet, que ara torna a tenir suport per a mantenir el bloc actiu que la resta sou uns dropos............

Per cert, el viatge, una meravella i més si t'emportes moments com els de la foto. Qui demani més imatges, tranquils, us podem oferir una sessió fotogràfica complerta a ca nostra, això si, acompanyada d'un soparó o dinaró peruà, amb mate de coca i pisco inclosos.

Jo també sóc una MariPili

Dissabte 28, en plena Festa Major Ganxeta, los meus amics em van abandonar.

Uns per feina. Altres per vacances. Algun per anar a pujar no sé quina muntanyota. Fins i tot va haver qui va tenir un fill com excusa.

I llavors, el miracle. Una colla de simpàtiques senyoretes em van adoptar i em van treure a ballar.

Sort que a les MariPilis els agraden els Manolos.

Jo, que voleu que us digui, també vull ser una MariPili.

Es regala "SOMIER de LAMINES"

Nois,

no es conya, ens sobra un somier de lamines "fusta", de 1,90 x 1,50m., esta en perfecte estat, te potes de fusta i a mes es pot entregar amb una barca de fusta, la barca es una fusta que voreja tot el somier i que a mes dona uns 12cm. mes d'amplada tant per a cada lateral com per als peus, en color cirerer. El somier amb potes es independent de la barca, es pot agafar en conjunt o separat.

Sols cal dir que qui ho vulgui, ha de vindre a casa a buscar-ho i emportar-se, el somier, la barca o tot.

Aniria be que ens diguessiu quelcom abans de divendres 3/7/9, si passat el dia 5 ningú ho vol passaré a tallar-ho per a portar-o a la deixalleria.

Primer contacte des de Perú

Ja era hora! Per fi sabem que esteu bé!

Salutacions

Uri, Uri...!

Ciutadans de Riudoms: ja tenim aquí a l'Oriol!

Felicitats Noèlia i Ernest! I Didac, per la part que et toca.

Així millor...no?

Amb lu permís del fotòbraf m'he permès la llibertat d'arreglar-ho una mica...Per cert, Aina, em sap greu, però t'he esborrat, ja que no crec que a tons pares els hi agradés massa que t'endinsessis tan joveneta en l'obscur món del rock&roll...ja m'entens: sexe, drogues, 'nar a dormir tard i acompanyada de mitja dotzena de groupies (es diu aixins, no?)

La triangulació del cercle

Com que no hi ha dues sense tres, en 10 dies he aconseguit fer la triangulació del cercle.

1. Arrós de crisi a cals Torres.

2. Arrós crític a Cas Nuri (l'autèntica).

3. Arrós amb espinacs i calamars a l'Albufera de València.



Només diré: bé està lo que bé acaba.

LA GALA MÉS ESPERADA

Aquest cap de setmana va tenir lloc l’entrega dels premis més importants de l’any en el mon culinari, la qual va estar acompanyada, tal i com era d’esperar, de luxes i glamour.
Els carrers al voltant del luxós escenari on va tenir lloc la cita eren un formiguer de fans arribats de tot arreu amb cotxe, o fins i tot amb vaixell tot aprofitant l’oportunitat que ofereix la localització d’aquest acte a les ribes paradisíaques del riu Ebre. Enmig dels nombrosos estands de souvenirs, atapeïts de rèpliques de totes mides i colors del desitjat trofeu, s’aplegaven els curiosos esperant poder entrellucar, ni que fos per uns instants, els seus ídols.
La cerimònia es va iniciar amb el tradicional passeig sobre la catifa cimentada dels diferents nominats que van accedir encantats davant les peticions dels fans. Després d’un breu coctel degustació a les terrasses de les instal·lacions, es va iniciar el dinar al gran la saló de gala del magnífic Restaurant Ca la Nuri.
L’acte va finalitzar amb el repartiment de trofeios que es va fer enmig d’una gran expectació i nerviosisme, i que es va culminar amb la tradicional fotografia de família als jardins deltaics de l’establiment. Cal esmentar que, en aquesta edició es va entregar un emotiu reconeixement d’honor als membres voluntaris que van fer possible la cerimònia.

Enhorabona a tots i totes!

Per FI! es crea informacio de profit a Reus i per als lectors del nostre bloc...

Un bon Gin Tònic...

Victòria merescuda

Al final van triomfar la democràcia i la bona cuina. La Tere i el Jordi es van emportar el preuat tocino del David. Aquesta parella de cuiners Selva-Barcelonins ens van deleitar amb el millor pollastre a la mostassa que he menjat enguany. Sense cap mena de dubte.

Salutacions... i bona cuina!

The Ricetones

D'acord, el cotxet no ajuda a crear el clima apropiat. I los banyistes del darrera tampoc. Però la resta esteu de pose de grup rock dels anys 80.

L'hora de la veritat...arriba...

...I ja em perdonareu els futbolerus...però no. No faig referència a l'apassionant món dels 22 tipus enmig d'un camp de gespa perseguint una pilota....
La qüestió és: per a qui serà aquest fantàstic trofèiu? Diumenge en el dinar cloenda anti crisi ho sabrem...
Per cert, encara no se l'hi ha posat cap nom, i en vistes del percal...finalment s'ha decidit que el nom sigui de caràcter popular...
Us deixo algunes propostes per què vegeu per on va la cosa:
"El garrí d'or", "El marranxó daurat", "El porcell auri", " El marrà d'or", "La marrana daurada", "La verra d'or", "Le couchon d'or", " Il prosciuto aureo" (no us deixeu influenciar,sisplau pel futbol...), "El godí daurat", "El bacó d'or"... En fi, ja veieu que de possibilitats n'hi ha unes quantes, i davant l'indecisió...que sigui una decisió popular...no trobeu?

Dema OE OE OE OEEEEEEEEEEEEE

Per als posibles despistats, tot aquell que vulgui venir a casa farem sessio de furbol i pinzes

l'horari... es evident, el del partit amb un avant match de 30 min. i un entre vestidors de durada indeterminada, sobretot depenent del resultat final.

Apa! Salut i Sort!

... l'últim àpat de la crisi.