una espelma ben fresqueta, que aquests dies fa massa calor ....dimecres, 26 d’agost del 2009
dissabte, 15 d’agost del 2009
El que ha de ser ... ha de ser...
Encara que sigui despres de incontables Mojitos, em sembla reordar que ahir vaig dir que penjaria aixo oi?
Per cert... no es ni molt menys, meu tot i que podria signar-ho amb els ulls clucs... us deixo el link a l'original.
http://conixiua.com/
Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza. La cuenta total de los diez hombres es de 100 €. Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:
Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.
El 5º paga 1€.
El 6º paga 3€.
El 7º paga 7€.
El 8º paga 12€.
El 9º paga 18€.
El 10º (el más rico) paga 59€.
A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema: “Ya que ustedes son tan buenos clientes,” les dijo, “Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora costarán 80€.”
El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.
Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto.
Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno recibiese una porción justa?
Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€. Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.
El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).
El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: (ahorro 33%)
El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: (ahorro 28%).
El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: (ahorro 25%).
El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: (ahorro 22%).
El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:(ahorro 16%).
Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes: los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también.
Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.
“Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados,” dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo “Pero él recibió 10!”
“Sí, es correcto,” dijo el 5º hombre. “Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo.”
“Verdad!!” , exclamó el 7º hombre. “¿Por qué recibe él 10€ de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!”
“Un momento!”, gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. “Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!”
Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.
La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante:Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta..
Y así es, los catalanes son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas. La comunidad que paga más impuestos son los que deberian recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, atáquenlos por ser los que más producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más. De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera es algo más amigable.
Para quienes comprenden, no es necesaria una explicación.Para los que no comprenden o no quieren comprender podemos complicarlo y escribirlo en catalán. QUE QUEDE CLARO.El finançament és un tema complicat. Potser nosaltres, els catalans, som “tacaños”, som “ratas” però no ens poden negar que durant la nostra història ens ho hem treballat de valent. No dic que a la resta de l’Estat no, no em malinterpreteu les paraules, simplement ho han fet de forma diferent.Què ens queda per fer ara? Ens dóna per fer el que hem de fer aquesta quantitat d’euros que ens retornarà Espanya? Per què, en alguns casos tenim menys serveis que qualsevol altre ciutadà d’una altra comunitat espanyola més pobra? Jo estic a favor que Catalunya sigui solidària, de fet, ja tenim fons de solidaritat internacionals que, si es pogués aconseguir la idependència es podrien augmentar per tal de seguir ajudant a Espanya. Potser seria una manera senzilla per millorar la imatge que tenen de nosaltres a segons quins llocs i tancar boques a tort i a dret. Una campanya de màrqueting a base de talonari. Per què no? Ajudem a països més pobres en moment que ho necessiten, per què no podriem fer el mateix amb l’Espanya postcatalana? Algú podrà pensar: “si hem de seguir donant calers als qui ja ho fem ara, per què ens n’hem d’independitzar o per què els hauríem de seguir pagant?” Bàsic, perquè nosaltres voldríem. Els diners serien nostres sempre i els podríem fer servir per allò que volguéssim. Òbviament sempre s’ha de mirar primer per un mateix i després per la resta, fins i tot en casos de salvar vides, però per què no podria ser que, un cop invertits els diners que nosaltres necessitem, la resta es donés a mode de solidaritat amb països o estats més necessitats?Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi
Per cert... no es ni molt menys, meu tot i que podria signar-ho amb els ulls clucs... us deixo el link a l'original.
http://conixiua.com/
dilluns, 10 d’agost del 2009
Ens heu descobert!
Ens heu pillat. Ja no cal amagar-ho més.
Ens vam casar el dia 1 d'agost a l'ajuntament de Salou amb lo mestre Torres i la senyoreta Llorens de testimonis. Estem de lluna de mel a les Maldives. Tornem el dia 17.
Una abraçada a tots.
Mireia i Manel.
dijous, 6 d’agost del 2009
El teorema de Banach-Tarski
Polònia?
Segur que molts us heu preguntat perquè la parella García- Sanllehí ha triat Polònia per a les seves vacances. Esperem poder posar una mica de llum sobre el tema.
Polònia és terra de grans científics i matemàtics com Copèrnic, Marie Curie,Karol Borsuk o Alfred Tarski. Aquest últim és coautor de la paradoxa Banach-Tarski.
Segur que molts us heu preguntat perquè la parella García- Sanllehí ha triat Polònia per a les seves vacances. Esperem poder posar una mica de llum sobre el tema.
Polònia és terra de grans científics i matemàtics com Copèrnic, Marie Curie,Karol Borsuk o Alfred Tarski. Aquest últim és coautor de la paradoxa Banach-Tarski.
La Paradoxa de Banach-Tarski és un teorema que afirma que es possible dividir una esfera de radi 1 en vuit parts disjuntes dos a dos, de manera que, aplicant moviments oportuns a cinc d’aquestes parts, obtenim nous conjunts que constitueixen una partició d’una esfera de radi 1.
Se suposa que és pot fabricar un trencaclosques tridimensional d’un total de vuit peces, les quals, combinades d’una manera determinada formarien una esfera complerta i combinades d’una altra manera formarien dues esferes complertes del mateix radi que la primera.
En definitiva, la recerca a Polònia d’aquests dos amants dels números és ben senzilla: aconseguir la fórmula de Tarski per a sortir de la crisi....
dimarts, 28 de juliol del 2009
Informació d'interès pels tailandesos....
només informar que al passeig prim, 31 9è 3era no ha arribat cap postal de terres americanes, esperem que alguna arribi des de tailandia......
divendres, 24 de juliol del 2009
I si no torna?
El cavaller Gavaldà, en la seva recerca de la pau interior, ha arribat fins a terres tailandeses. El segueix la seva inefable acompanyant na Mariona.Els xamans dels alts cims de les Rocalloses no van guarir els seus neguits. Potser la recerca de la petjada de Budha a Tailàndia... qui sap.
I si el seu autèntic jo s'amaga en alguna capella d'algun cim dels Dolomites?
No us perdeu les properes aventures del cavaller Gavaldà.
dimarts, 21 de juliol del 2009
Nou repte superat
Per a qui no ho sapiga, 3 Riudomencs i un servidor, Riudomenc d'adopció, varem fer els dies 18, 19 i 20 la primera i única Riudoms - Andorra en btt i per camins.
Sortida molt dura però molt gratificant, 310 km de pistes, camins, senderons, trialeres, pistes forestals, camins asfaltats, etc.. i +-6000m. de desnivell acumulat, ho hem fet amb 2'5 dies, sortint el dissabte a les 5h. de la matinada i arribant a Andorra el dilluns a les 12h. del matí.
Entre aquestes dues fotos hi ha moltes hores de pedalar, riure, patir i passar-ho be.
Ara ja esta fet, sols cal disfrutar recordant-la i no fer-la mai més.
dijous, 16 de juliol del 2009
Toc d'atenció als riudomencs
Senyors riudomencs: se us comunica que un foraster us ha passat la mà per la cara...a més de guanyar lu 2n premi de la carrossa (s'entén que qui l'ha guanyat ha estat tota la barriada) a que no sabeu qui va pujar a recollir lu premi de mans de l'exel.lentíssim alcalde????
A veure si espavilem senyors...
Algu del mono de l'alladin si que el té...
dimecres, 15 de juliol del 2009
Primicia mundial!!!
Lu titu Ernestu ha canviat de feina!!!!
Properament , més documentació al respecte...
(gràfica, 'sclar...)
dilluns, 13 de juliol del 2009
Suport al Tiet
Bones a tots i totes, ja som retornats a Reus i a la vida laboral (snif, snif), això si, carregats de piles com mai.
A tots us farà una enorme il·lusió tornar-nos a veure (i pobre del que digui el contrari) però sobretot a lo Tiet, que ara torna a tenir suport per a mantenir el bloc actiu que la resta sou uns dropos............
Per cert, el viatge, una meravella i més si t'emportes moments com els de la foto. Qui demani més imatges, tranquils, us podem oferir una sessió fotogràfica complerta a ca nostra, això si, acompanyada d'un soparó o dinaró peruà, amb mate de coca i pisco inclosos.
dissabte, 4 de juliol del 2009
Jo també sóc una MariPili
Dissabte 28, en plena Festa Major Ganxeta, los meus amics em van abandonar.
Uns per feina. Altres per vacances. Algun per anar a pujar no sé quina muntanyota. Fins i tot va haver qui va tenir un fill com excusa.
I llavors, el miracle. Una colla de simpàtiques senyoretes em van adoptar i em van treure a ballar.
Sort que a les MariPilis els agraden els Manolos.
Jo, que voleu que us digui, també vull ser una MariPili.
dimarts, 30 de juny del 2009
Es regala "SOMIER de LAMINES"
Nois,
no es conya, ens sobra un somier de lamines "fusta", de 1,90 x 1,50m., esta en perfecte estat, te potes de fusta i a mes es pot entregar amb una barca de fusta, la barca es una fusta que voreja tot el somier i que a mes dona uns 12cm. mes d'amplada tant per a cada lateral com per als peus, en color cirerer. El somier amb potes es independent de la barca, es pot agafar en conjunt o separat.
Sols cal dir que qui ho vulgui, ha de vindre a casa a buscar-ho i emportar-se, el somier, la barca o tot.
Aniria be que ens diguessiu quelcom abans de divendres 3/7/9, si passat el dia 5 ningú ho vol passaré a tallar-ho per a portar-o a la deixalleria.
divendres, 26 de juny del 2009
dimecres, 17 de juny del 2009
Uri, Uri...!
Ciutadans de Riudoms: ja tenim aquí a l'Oriol!
Felicitats Noèlia i Ernest! I Didac, per la part que et toca.
dijous, 4 de juny del 2009
Així millor...no?
Amb lu permís del fotòbraf m'he permès la llibertat d'arreglar-ho una mica...Per cert, Aina, em sap greu, però t'he esborrat, ja que no crec que a tons pares els hi agradés massa que t'endinsessis tan joveneta en l'obscur món del rock&roll...ja m'entens: sexe, drogues, 'nar a dormir tard i acompanyada de mitja dotzena de groupies (es diu aixins, no?)
dimecres, 3 de juny del 2009
La triangulació del cercle
Com que no hi ha dues sense tres, en 10 dies he aconseguit fer la triangulació del cercle.
1. Arrós de crisi a cals Torres.
2. Arrós crític a Cas Nuri (l'autèntica).
3. Arrós amb espinacs i calamars a l'Albufera de València.
Només diré: bé està lo que bé acaba.
1. Arrós de crisi a cals Torres.
2. Arrós crític a Cas Nuri (l'autèntica).
3. Arrós amb espinacs i calamars a l'Albufera de València.
Només diré: bé està lo que bé acaba.
dilluns, 1 de juny del 2009
LA GALA MÉS ESPERADA
Aquest cap de setmana va tenir lloc l’entrega dels premis més importants de l’any en el mon culinari, la qual va estar acompanyada, tal i com era d’esperar, de luxes i glamour.
Els carrers al voltant del luxós escenari on va tenir lloc la cita eren un formiguer de fans arribats de tot arreu amb cotxe, o fins i tot amb vaixell tot aprofitant l’oportunitat que ofereix la localització d’aquest acte a les ribes paradisíaques del riu Ebre. Enmig dels nombrosos estands de souvenirs, atapeïts de rèpliques de totes mides i colors del desitjat trofeu, s’aplegaven els curiosos esperant poder entrellucar, ni que fos per uns instants, els seus ídols.
La cerimònia es va iniciar amb el tradicional passeig sobre la catifa cimentada dels diferents nominats que van accedir encantats davant les peticions dels fans. Després d’un breu coctel degustació a les terrasses de les instal·lacions, es va iniciar el dinar al gran la saló de gala del magnífic Restaurant Ca la Nuri.
L’acte va finalitzar amb el repartiment de trofeios que es va fer enmig d’una gran expectació i nerviosisme, i que es va culminar amb la tradicional fotografia de família als jardins deltaics de l’establiment. Cal esmentar que, en aquesta edició es va entregar un emotiu reconeixement d’honor als membres voluntaris que van fer possible la cerimònia.
Els carrers al voltant del luxós escenari on va tenir lloc la cita eren un formiguer de fans arribats de tot arreu amb cotxe, o fins i tot amb vaixell tot aprofitant l’oportunitat que ofereix la localització d’aquest acte a les ribes paradisíaques del riu Ebre. Enmig dels nombrosos estands de souvenirs, atapeïts de rèpliques de totes mides i colors del desitjat trofeu, s’aplegaven els curiosos esperant poder entrellucar, ni que fos per uns instants, els seus ídols.
La cerimònia es va iniciar amb el tradicional passeig sobre la catifa cimentada dels diferents nominats que van accedir encantats davant les peticions dels fans. Després d’un breu coctel degustació a les terrasses de les instal·lacions, es va iniciar el dinar al gran la saló de gala del magnífic Restaurant Ca la Nuri.
L’acte va finalitzar amb el repartiment de trofeios que es va fer enmig d’una gran expectació i nerviosisme, i que es va culminar amb la tradicional fotografia de família als jardins deltaics de l’establiment. Cal esmentar que, en aquesta edició es va entregar un emotiu reconeixement d’honor als membres voluntaris que van fer possible la cerimònia.
Enhorabona a tots i totes!
Victòria merescuda
Al final van triomfar la democràcia i la bona cuina. La Tere i el Jordi es van emportar el preuat tocino del David. Aquesta parella de cuiners Selva-Barcelonins ens van deleitar amb el millor pollastre a la mostassa que he menjat enguany. Sense cap mena de dubte.Salutacions... i bona cuina!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
