S'havia estat cultivant per Grècia, i havia après que es tant important viatjar. Jo, jo me la escoltava i deia, si si, si si clar clar. Son pare acumulava grans riqueses, i vaig dir: caram! en aquest cas, si us plau anul·li la cervesa i posi'ns el vi car. Li va semblar genial. Va fer un glopet. Em va mirar, i va dir: Vull viure com viuen els altres, vull fer les coses que fa la gent normal, vull dormir amb qui dormen els altres, t'estic parlant de ficar-me al llit amb gent normal, com tu. I assumint, assumint aquell paper, vaig dir: Be veurem que es pot fer. Vaig passejar-la pel mercat del barri, em va semblar un escenari adequat, per a començar. Vaig dir: D'acord, ara fes veure que no tens ni un duro. I va riure i va dir: AI! quina gracia, que bo que estàs, ets molt divertit. doncs, francament maca no sembla que ningú estigui rient aquí, ja t'ho has pensat be això de: viure com ho fan els altres?, veure les coses que veu la gent normal?, dormir amb qui dormen els altres?, ficar-te al llit amb gent normal, com jo?. Ella no entenia res, i m'agafava del bracet. Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal, puja el metro pels matins, ves al cine alguna nit, però igualment mai entendràs, el que es na passant els anys, esperant la solució, que s'emporti tanta por. Però tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant en riure i veure i na tirant, i si pots, ja saps, follar de tant en tant. Prova a cantar si ho fan els altres, I canta fort si et sembla interessant. Riu a pulmó si ho fan els altres, però no t'estranyi, si et gires, que es riguin de tu. Que no et sorprengui si es que ho fan, de tu jugant a ser com es la gent normal.
Això és una proposta directe pels que tenen casa a Barcelona, a veure si s'estiren pel bé de la comunitat. 
