I què?

Les vaques fan moltes tonteries. No me'n puc fer responsable.

I ara què?

Us presentem la Martina

Després de la primera setmaneta de vida, us presentem la Martina. Com veieu, de gana no en passa i, a aquest ritme, d'aquí uns dies ens marxa de casa corrent.




I és clar, no ens podem deixar la mare, que és una part molt important.

Per cert, aprofitem per felicitar la "parejita feliz".Que menjeu molts i molts anisus!!!

Primera jornada gastronòmica avortada

Després de moltes deliberacions per part de la organització s’ha pres la dolorosa decisió, per majoria absoluta, de posposar la cita gastronòmica d’aquest diumenge 26.

Les raons podrien ser diverses, però la veritat és que només n’hi ha una: sembla ser que a la Terra Alta, o més concretament, al llarg de la via verda entre Benifallet i la Fontcalda, l’agost no arriba a l’agost sinó al setembre. Aclarim, el mes de setembre tanquen. Trobar un bon restaurant, en una localització mínimament interessant, que facin cuina tradicional de la zona no ha estat difícil, però trobar un restaurant d’aquests característiques obert el setembre ha estat impossible. O més ben dit, la organització ja n’ha quedat tipa de fer intentones i obtenir sempre la mateixa resposta: al setembre tancat.

Per aquest motiu, i amb molta peneta, es proposa posposar la trobada al mes d’octubre. Possibles dates: cap de setmana del 23-24 o del 30-31. Aneu triant.

L’altre qüestió que es planteja és que donat que ja teníem una bona llista de participants per aquest diumenge, els quals ara es queden sense “plans”, es pot proposar alguna alternativa. No sé, potser els recents casats els faria il·lusió celebrar la seva decisió amb els seus amics i ens voldrien invitar a fer una paella a Salou, o a uns vermutillos prop de la platja...

;·)

SALUT

EXTRA !!!

La boda no ha estat tant secreta com es pretenia i el nostre reporter de plantilla, sempre tant ben informat, ens fa arribar aquesta imatge de la flamant parella en el moment de dir el "SI QUIERU !"

Primícia!

Art urbà en moviment

Ja ho sé, sóc una pesada i estic saturant el blog, però es que ho he trobat boníssim i un exemple molt clar de la poca feina que té la gent.

http://miguelfebles.blogspot.com/2010/07/arte-urbano-en-movimiento.html

bistec ó palaia?

palaia roquera !!!!

La terra alta

I fent honor al càrrec que jo mateixa m’he atorgat, aquí va la primera proposta:

COMARCA: TERRA ALTA
PRODUCTES TÍPICS: la vinya, les oliveres, la caça i gran varietat de cocs.
PLATS TÍPICS:
Plats de caça com el conill amb arròs, allioli i escamarlans, el porc senglar estofat o la perdiu a la caçadora.
Esmorzar tradicional: la clotxa amb arengada a la brasa, tomàquets i alls fregits.
Paella de l’horta
Cargols saltejats
Cuixot de porc
Baldanes d’arròs o de ceba
Postres: cócs de pomes, cireres o avellanes, coquetes de sagí, carquinyolis i les capsetes (o casquetes) uns pastissets farcits de cabell d’àngel.

RESTAURANT: LA FONTCALDA











A Gandesa, situat prop del santuari i del balneari de la Fontcalda
Ofereix cuina tradicional amb els plats més típics de la zona.


DIA: cap de setmana del 18 i 19 de setembre. Els que us inscriviu digueu la vostra preferència, dissabte o diumenge.

Inscripcions obertes fins el dilluns dia 13.

Cicle de descoberta gastronòmica per Catalunya

Benvolgudes i benvolguts,

Amb el permís de tots i totes, iniciem el cicle “descoberta gastronòmica per Catalunya”. La idea és anar descobrint la cuina típica de cada comarca Catalana (abans de que aprovin la llei de vegueries que aleshores pot ser un merder mental) tot fent un tastet en un restaurant un dia assenyalat i organitzar activitats complementàries a la zona (excursions, visites culturals, etc.). Així, amb aquesta excusa ens anem veient.
La meva proposta és fer-ne una cada dos mesos. Penseu que hi ha 41 comarques, o sigui que tindrem trobades de germanor per un temps. Com ho veieu?





















Per tal d’evitar fer trobades per prendre decisions que no ens portin a enlloc, proposo que hi hagi un “responsable” de tot plegat que proposi la comarca, faci recerca de la cuina típica, ens informi, triï el restaurant i reservi. Les activitats complementàries quedarien a mans de tots.

Per ara m’ofereixo voluntària com a “responsable” però no vol dir que el càrrec hagi de ser permanent i que s’accepten propostes i ajudes!

Retalls d'una baixa per maternitat

Benvolguts i benvolgudes, ja torno a ser operativa. O sigui, ja torno a treballar (snif, snif).

Aquí va un petit resum del que han sigut aquests mesos.

Lo petit arriba a casa

Els vermuts perejils

Representació reusenca al 10J

Intentant passar la calor i fer negocis

L'home bala

La Llorens a la Mussara

Un tastet de coixí riudomenc

Un tastet de mare riudomenca (amb el permís dels nadius riudomencs)

Onada de calor a la Vall d'Aran

Amb molt de compte....

Aquest és un avís pels que us incorporeu a la feina, deprés de les vacances. Es veu que moltes empreses ho estan posant als serveis.

Ens prohibeixen el facebook i en canvi...

Traició!

Aquesta és una història que a la majoria de les persones els semblarà baladí. No es pot esperar que un concepte com l’honor, tant en desús en els nostres dies, cridi per despertar els sentiments més primaris i principals de la bona gent. I menys en aquesta canícula meridional per la que estem passant.

Però no és menys cert que jo si em sento un home d’honor. I per això haig de fer palès la terrible traïdoria per la que estic passant. Els meus camarades de l’ànima, els que han compartit amb mi mil fronts en mil taules, m’han abandonat.

I ho han fet com ho fan els covards. D’amagat, a la meva esquena i amb la concurrència i complicitat d’altres covards com ells.

Germans! M’heu deixat sol! Però seguiré mantenint en peu la que va ser la nostra bandera. Per que no us enganyeu. Si ens tornem a trobar serà per que obriu els ulls i toneu a la mare i fe verdadera.

Car si espereu que ens trobem en el Magnum Frac del Mestre Torres, podria claudicar. Si espereu que ens trobem en el sandwich del Gabi, té un passe. Però, Doctor! Un Popeye? Doctor! Aquí ni em trobareu ni em podreu trobar mai.

Senyors. Recordeu que l’amistat no acaba en un Cubanito. Però un bon sopar si.

als de tele 5 i afins, un iogurt!

Posats a creure'ns barbaritats al final un s'ho creu tot i m'han enviat això i deu ser veritat perque encaixa perfectament en els criteris dels últims esdeveniments contra la nostra nació i contra la nostra llengua: és baix, és trist i ve de gent que insisteix en ser ignorant enlloc de sàvia...

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al “Manifest per la llengua comuna", que el passat 23 de Juny ha presentat un grup d'intel·lectuals a Madrid. La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única "que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans". Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l'informatiu del migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa, el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO!!!!

Doncs un iogurt per a ells!

Salut i independència!

How r u?

Passat l'equador de la meva estada a England vaig a resoldre alguns dubtes que sembla ser que s'han generat per terres tarragonines:
1. No hi ha moqueta al lavabo (fortunately!)
2. No he fet la classe de polecise (barra streaptease), encara.
3. Aprendre molt no estem aprenent... Però i lo bé que m'ho passo!

Pels que no esteu informats del tema barra: resulta que un dels meus companys teachers té una host family una miqueta peculiar. És una dona que ensenya a dominar el tema de la barra d'aquelles d'streaptease i a fer exercici amb ella (amb la barra, no amb la dona).Quan ens ho va explicar no ens ho podiem creure!!! Pero és cert, viuen a prop meu i jo he vist la barra des de baix al carrer; la té al menjador!!Impresionante! El tema es que vam pensar que seria una bona experiència anar a fer una classe però la cosa està bastant parada. Si evoluciona ja us informaré.
Aquesta setmana com a extra hem anat a una boat party. Una mica cutre, la veritat però com que s'anava a ballar, vam ballar (la macarena, saturday night,....) i balls àrabs o no se com dir-ho. Crec que em podria iniciar al món del Bollybood....
Demà anem a la Illa de Wight, que hi ha festa i el cap de setmana no es presenta mal. Dissabte London (Candem i Tate Modern) i diumenge encara està per acabar de decidir.
Com que he vingut a estudiar, potser que us parlari una miqueta de les classes.....que sembli que faig alguna cosa de profit!: Vaig quatre hores i mitja a classe cada dia i el que més m'agrada és coneixer gent d'altres països. És molt curiós conèixer altres cultures i pensaments (i accents!). L'altre dia vaig coincidir amb una noia d'Arabia Saudi que portava un nicab. Vaig pensar que no podria treballar amb ella però ho vaig fer i vaig flipar amb lo maca i enrotllada que era. No hem coincidit més pero m'hagués agradat poder parlar-hi una mica més.
També tenim un profe que va estar vivint a Sarajevo durant la guerra i avui ens ha portat un mapa i ens ha explicat amb detalls com va viure aquells anys. Hem fet un pedazo listening i ha hagut moments que m'he emocionat i tot (ja dec dominar la llengua!)
Son coses que et fan pensar molt i molt.
Que més, que més....
Que fan un programa d'amish a la tele: posen 5 amish teenagers al "món real".La setmana passada els van portar a un festival de música i els tios flipaven!
Que us deixo pq tinc homework per demà. He d'explicar alguna cosa del meu pais i he decidit parlar dels Castells (Human Towers). Ja us explicaré si me n'he sortit.
Molts petonets per tots i ens veiem aviat.
C U

a contrallum

Ahir vaig obligar el joão a veure probablement una de les pelis més dolentes de la història del cinema, el guió podia haver tingut alguna gràcia però es va submergir en un potipoti de diàlegs pèssims i llargs, joder tan llargs... d'actors perduts en la inmensa mar (no blava sinó marró) de "i ara què fem...vinga això!" i una série de despropòsits tot per un puto trailer que és l'única cosa bona de la peli...us estalvio doncs el sofriment i us passo el tràiler...

un petó

com va dir un amic nostre ahir, però perquè collons hi heu anat a veure això? que no ho sabeu que és portuguesa aquesta peli?

de moment li hemd 'anar donant la raó al xaval...