Espatllar la festa que s'ens apropa a ningu, es l'ultim que voldria, pero com que tots tenim l'esperança de la joventut crec que podrem superar un cop tan fort com aquest...
Tranquils tenim pensions fins el 2060
... qui pugui guiar-nos, si us plau que aixequi el dit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
aixeco el dit, el del mig, que és el dit de la revolució i de l'inconformisme...la veritat i la llum per guiar-nos a través de la crisi,mmm, ho veig difícil...hi ha massa informacions contradictòries: trabajo mata/ si no trabajas et mors de gana...lodbol, no tenim edat de pensar en les pensions...ja ens vagarà...la crisi crec jo que la podem ofegar en un gin-tònic! així doncs mort a la crisi! i un petó (optimista)
Bufffff menys mal... mira que m'havia tocat el Sr. Corbacho... que ironic, nomes faltaria que el el Corbacho bo (o no..., l'humorista) fes el seu paper a Polonia... jeje
Publica un comentari a l'entrada