diumenge, 28 de novembre del 2010

QUIN CÚMUL DE SENSACIONS!!!


Avui em sento viatjant per aquí a dalt. No paro d'obrir el llibre i de tancar-lo. Me'l miro, me'l remiro. M'agrada. M'agrada el disseny, m'agraden els dibuixos, m'agraden les històries. Ric. M'emociono. LLegeixo amb estat de gaudi però també llegeixo amb un estat de crítica i revisió de la meva tasca. Bé, s'ha fet de la millor intenció possible. Encara queden punts per revisar. Una altra vegada serà!!!

Enhorabona a tots i totes!!!

pEp: És un punt de partida...i crec que has escollit el camí adequat que et portarà a fer el cim. Segur. Seràs "un gran il.lustrador que escala". Espero que en el futur puguis viatjar al Japó, i al Canadà, i allà on sigui!!! Que l'Aloma t'inspiri molt més en aquest viatge que traçaràs a través del llapis i els colors!!!

Manel: T'he vist nerviós!!! T'he vist pletòric!!! Un somriure d'orella a orella que no sabies com fer-lo tornar a lloc!!! No et caldran "subvencions de Loterias y Apuestas del Estado", la fortuna la vas conreant cada dia! Que el teu humor tan particular no decaigui mai!!! La realitat vista des dels teus ulls esdevé un vi que rasca a la gola però que acaba amb un bon sabor afruitat!!

Natàlia: Un remolí d'energia positiva!! Una inquietant busca de satisfaccions i aprenentatges!! Un desconcertant caràcter nerviós que camina per una carena sent conscient del risc, però amb fermesa i conseqüència!! Arribaràs, de ben segur, a l'altre costat de la muntanya:"el costat esquerre" on se centra part de la seva particular visió del món!!! Gràcies!!!

AVUI SOM UNA MICA MÉS FELIÇOS I FELICES!!!

3 comentaris:

Jordi ha dit...

snif, snif...

Marta ha dit...

Us dic senzillament ENHORABONA!

Pep, la veritat es que l'edició del llibre és molt i molt xula, com més el miro més m'agrada.

Natàlia, de totes les coses a felicitar-te em quedo amb "enhorabona per la valentia"

Manel, el millor conte de Nadal que t'he llegit, de veritat, he rigut, i això no es paga

Llorens, gràcies per posar en paraules (crec) tots els vostres sentiments i il·lusions.

natalia ha dit...

ostres, acabo d'arribar a la meva oficina destarotada i només tinc bones notícies i empentes de totes bandes, gràcies a vosaltres perque res no és impossible si estàs rodejat de la gent que val la pena!