tornant als orígens...

Si tanta nostàlgia hi ha, i tanta filosofia aixeca, aquí va...:
Marcel: "u-u-u-u-èèèè....aaaaaaaa....u...u-u-u-u"
Que traduït vindria a ser alguna cosa així: "Ei, família! Ja tinc 6 mesos"

Nota del traductor: Per qui no estigui avesat amb el llenguatge infantil 1.0, dir que si fragmentem el discurs, ens trobem el "u-u-u-u-èèèè" on la primera part (u-u-u-u) seria traduït de forma simple : "Ei,"ja que ve a ser una manera com de cridar l'atenció i clar el que els adults amb una vegada ja n'hi ha prou, la gent menuda precisa de repeticions així doncs, en realitat vindria a ser quelcom així com: "Ei,ei,ei,ei" però el traductor, per no fer-se reiteratiu, ha optat per un unic "ei". Pel què fa a la segona part de la primera construcció:"èèèè" la trducció més fidel seria "família" ja que podria ser un so prou evident per cridar l'atenció, i com que el va emetre davant de sons pares que són la seva família...em sembla que no cal dir res més...
Pel què respecta a la construcció central és prou evident que la traducció més literal és la de "ja tinc 6 mesos" i com que és tan clar, no cal dir res més.
La "u" solitària ve a ser, per una part el signe d'admiració de la frase que per molt que vagial mig de la frase, sempre es "diu" al final de la construcció oral.
I, finalment, la construcció del final "u-u-u-u" que es podria entendre com "fi de la transmissió" i que, en aquests casos, s'ometen de la traducció per tal de facilitar l'enteniment de la traducció i que no en sigui tan feixuga la seva lectura.
Així doncs, i en conclusió, la traducció literal quedaria: "Ei, ei, ei,ei família. Ja tinc 6 mesos. !. fi de la transmissió"